Deconstrucció social: El republicanisme del 1904 a Vinaròs

RAMON PUIG

Amb el nou segle s’intensificà la transició de l’artesania a la indústria familiar, un sector que no tenia referent polític. En aquest espai de no ningú s’instal·laren els republicans en una conjuntura que els situava propers als de baix i distanciats dels de dalt. Intentaren consolar el sector amb arguments tan cínics com que tenien la sort de no pertànyer als més perjudicats: els proletaris.

Però, ells, els republicans, eren allí per protegir-los conscients de jugar el paper social més ingrat: fer d’intermediaris entre els de baix i els de dalt, a costa de perjudicar els propis interessos. Els republicans estaven obligats a tindre iniciatives per generar confiança als de baix, però havien de mantenir el nivell de vida dels de dalt per tindre credibilitat com a intermediaris entre els dos extrems socials. Al març del 1904, un anònim publicava a l’Heraldo provincial “El dolor de la classe media”:

Trabaja más, si no materialmente, en forma moral, porque lleva todas las responsabilidades y á virtud de esa vida penosa, llena de sufrimiento, de dolores y de fatigas, resulta el firme puntal en el cual se apoya toda la base de poder y de orden. Jamás protesta, sufre y calla; su personalidad desaparece ante la personalidad de los que mandan; hace todo lo que al mecanismo burocrático y de la inteligencia se refiere y nunca son suyos los triunfos porque ni aún se le nombra, resultando el verdadero héroe anónimo que da su vida para otros, para otros da su inteligencia y ve deslizarse todos los días, los meses y los años, sin otra recompensa que la que puede manifestar el hombre honrado que tienen a tranquilidad del deber satisfecho. Los obreros tienen que aprender mucho de esta clase tan resignada.

En relació a l’esforç, constància i sacrifici, tenien raó de posar-se com a exemple d’uns treballadors que lluitaven per separar-se dels de baix i acostar-se als de dalt. En canvi, el port vinarossenc fou el primer en trencar l’harmonia que havia regnat entre els treballadors des de l’època dels gremis, quan el nombre d’afiliats a la “Societat de Mariners” va augmentar al ritme que es reduïen els llocs de treball. Les dificultats d’aconseguir un jornal per amortir la necessitat de les famílies tensà la corda de les relacions internes i la pugna per aconseguir faena va obligar la junta a imposar de manera inflexible el torn de  treball.

La raó que impulsava els jornalers a organitzar-se no buscava una alternativa per alliberar-se de la dependència assalariada i tornar a viure de manera autònoma com els seus avantpassats, sinó reunir la força necessària per plantar cara als abusos de comerciants i empresaris. Explotats i explotadors coincidien en dos qüestions fonamentals: valorar la vida urbana per sobre de la rural i defensar el model de vida liberal. L’acceptació del capitalisme per part dels treballadors comportava assumir el mercat d’oferta i demanda de mà d’obra i el principi inamovible de qui paga mana. En la convergència entre amos i criats, respecte el model econòmic i productiu, està la causa principal del fracàs de totes les lluites del moviment obrer.

Fins aleshores, els conflictes sempre havien estat originats per tarifes laborals que es resolien amb un arbitratge mediador, però les dificultats conjunturals dels últims anys havien incrementat la intensitat d’explotació laboral. La burgesia local, agrupada en la Cambra de Comerç, posà en qüestió la llibertat de contractació que bloquejava la societat de mariners i convertia el recinte portuari en el seu feu. Hi havia el perill de convertir els conflictes en una escola d’aprenentatge per als treballadors i confirmar que la vida assalariada era una variant moderna de l’esclavitud.

Tanmateix, l’Estat tenia l’aliat adequat: l’alcohol. Aiguardent i vi es convertiren en elements imprescindibles per apaivagar la decepció, desesperació i indignació dels treballadors. Les tavernes eren centres de perversió de la consciència i el lloc on acudien els republicans per reconduir la impotència als seus interessos electorals. No era casual que foren centres de propaganda política republicana.