Deconstrucció social: Salvatge o civilitzat

RAMON PUIG

La investigació antropològica sempre està al servei del sistema que li dona vida i presenta l’evolució de la cultura primigènia com un impuls innat dels humans per controlar la natura al seu servei. En conseqüència, l’investigador defuig qualsevol estudi que pretenga demostrar que el domini de la natura és una opció exclusiva dels grups de poder.

Nosaltres som i no som natura, però des dels inicis tenim consciencia de la dualitat i de la importància d’aquelles coses que ens ofereix i formen part de la nostra supervivència. Aquesta conducta tan lògica del bon salvatge es presentada per la ciència com antagònica al progrés i la modernitat, en conseqüència, defuig la caòtica realitat present en que la lògica del pensament científic ens ha dut a la il·lògica del sense sentit actual.

La història convencional i la ciència al servei del poder, presenten l’evolució com un procés natural des de la cultura primitiva cap a la industrialització moderna, un procés similar a la teleologia cristiana que interpreta la creació com un camí que té la causa final en Déu. No és casual que l’il·lustrat politòleg i catedràtic de bioètica, Francis Fucuyama, apliqués la teleologia hegeliana a l’evolució política i conclogués que amb l’arribada del capitalisme i la democràcia parlamentària, l’evolució de la societat humana ha arribat al final de la història.

Però l’equilibri entre vida i natura no depèn de l’evolució d’una única espècie, sinó de la diversitat correlacionada i aquest equilibri de convivència mil·lenària a facilitat que individus de totes les especies s’adapten al qualsevol medi per aconseguir sobreviure. Preservar l’equilibri entre natura i vida és la única garantia del present i futur de la nostra i totes les altres especies.

En canvi, la civilització del progrés no ha estat producte de l’evolució natural, sinó de la planificació forçada pels deshumanitzats grups de poder que, posseïts per l’ànsia de poder i del sense sentit, han imposat el despropòsit mental que la societat de l’abundància i el creixement infinit conduirà l’espècie humana al paradís terrenal.

Des d’aquest punt de vista, qualsevol model de vida anterior, basat en el sentit comú i l’autosuficiència col·lectiva, és vist pels historiadors del sistema com cultures representatives de la ignorància i l’obscurantisme que han retardat segles el progrés i la modernitat del capitalisme. Deducció que no elimina de la història l’existència de cultures rurals molt més igualitàries entre la població i molt més equilibrades amb la natura.

Avui sabem que les croades eren saquejos mercantils camuflats de guerra a l’infidel, les missions una mostra d’intrusisme colonial en nom de déu i la “civilització”, totes duesamb l’objectiu d’exterminar la població indígena per espoliar-los els recursos en benefici del capitalisme occidental. Cortines de fum per justificar la riquesa de la minoria de poderosos sobre la pobresa econòmica de majoria de la població.

Del salvatges als civilitzats han canviat les formes i el contingut: el bon salvatge era amo i esclau del seu destí i el ciutadà modern només és un esclau de l’amo.