Segona sessió del II Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya

NOTA DE PREMSA
Donar més visibilitat als reptes de la ramaderia extensiva, incorporant la
perspectiva de gènere i l’impacte del context de crisi climàtica i energètica són
els objectius de la segona edició del Congrés de Transhumància i Camins
Ramaders de Catalunya, inaugurat el passat 7 d’octubre al Pont de Suert i que
aquesta setmana ha arribat a Amposta. L’Institut per al Desenvolupament i la
Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), l’Associació d’Iniciatives Rurals (ARCA),
l’Escola de Pastors i Pastores de Catalunya i la Universitat de Lleida organitzen
aquestes jornades per reivindicar la importància de la transhumància i els
camins ramaders tant per al sector de la ramaderia extensiva com pel
conjunt de la població.
La segona jornada del congrés s’ha desenvolupat entorn l’eix Transhumància:
activitat ancestral i eina de desenvolupament territorial, centrat exclusivament en
conèixer diferents iniciatives relacionades amb la transhumància, que es duen a
terme dins l’arc mediterrani. S’han presentat experiències d’Itàlia, França, Grècia
i Marroc.
Concha Salguero, coordinadora de projectes internacionals de la Asociación
Trashumancia y Naturaleza, ha estat l’encarregada de emmarcar i reivindicar la
ramaderia extensiva com a garant d’un sistema de agroalimentari de qualitat i
que aporta una sèrie de beneficis que més enllà de la pròpia producció d’aliments
Salguero ha volgut destacar que cal una representació del sector a tots els nivells
ja que els ramaders extensius no poden fer arribar la seva veu als centres de
decisió.

A continuació s’ha dut a terme una taula rodona on s’han presentat un seguit de
projectes internacionals d’estudi i valorització de la transhumància. Així, hem
conegut iniciatives com el projecte francès “Pathway”, que analitza els
moviments transhumants des de la prehistòria a la zona dels Alps francesos;
“Pecus”, una iniciativa italiana que pretén donar eines per afavorir un
ensenyament interdisciplinari de la transhumància; The EcoMuseum of Zagori,
impulsat a Grècia amb l’objectiu de donar a conèixer la tasca dels pastors; i la
iniciativa marroquí “Paysages culturels du Haut Atlas”, que ha explicat la gestió
que fan de l’Agdal, a la serralada de l’Atles, per part dels pastors locals.
Unes intervencions, totes elles, on s’ha volgut destacar la importància de la
transhumància en el llarg de la història i que actualment es necessària per la
producció de carn de qualitat i el manteniment dels paisatges en les zones de
muntanya.
A la tarda s’han presentat 11 de les comunicacions del II Congrés de
Transhumància i Camins Ramaders sobre temes relacionats amb el segon eix
de treball Transhumància: activitat ancestral i eina de desenvolupament territorial
i que formaran part de la publicació del congrés.
La transferència de coneixement entre els agents de recerca i el sector
ramader
El dia 13 d’octubre s’ha celebrat el seminari per promoure l’intercanvi de
coneixements entre agents de recerca i el sector ramader amb diferents experts
en la temàtica. Un espai on s’ha posat de manifest la necessitat de posar en valor
la ramaderia extensiva a través de la transferència de coneixement i la
divulgació.
Propera Sessió del Congrés
La propera sessió del II Congrés de Transhumància i Camins Ramaders es
realitzarà al campus de la Universitat de Lleida, a Igualada, els dies 28 i 29
d’octubre. Aquesta sessió girarà entorn el tercer eix del congrés:
Transhumar per preservar i habitar els territoris rurals. S’analitzaran
aspectes com la situació de les pràctiques transhumants i
transterminants a Catalunya; les previsions davant del canvi climàtic i la
crisi energètica; les infraestructures de les xarxes transhumants; els
equipament associats; els projectes de valorització i recuperació; i el marc
legal.
Es pot consultar el programa del congrés i realitzar inscripcions per a la jornada
d’Igualada a la web www.transhumancia.com.