El bisbe de Tortosa, Enrique Benavent, nomenat arquebisbe de València

En el dia d’avui, 10 d’octubre, la Nunciatura Apostòlica ha comunicat la decisió del Sant Pare, el Papa Francesc, de nomenar Mons. Enrique Benavent Vidal, Bisbe de Tortosa, com a Arquebisbe de València. La seva presa de possessió, d’aquella  Seu Metropolitana, serà el proper 10 de desembre a les 11.00h en la Catedral de València

COMUNICACIÓ A LA DIÒCESI DE TORTOSA

Enrique Benavent Vidal Bisbe de Tortosa Arquebisbe electe de València

Benvolguts germans: en el dia d’avui, festa de sant Tomàs de Villanueva, s’ha fet públic el meu nomenament per part del papa Francesc com a nou arquebisbe de València. En aquests moments desitjo agrair al Papa els dos gestos de confiança que ha tingut amb mi al llarg de la meua vida episcopal: el meu nomenament com a bisbe d’aquesta diòcesi de Tortosa, que es va fer públic el 17 de maig de l’any 2013, i aquesta nova missió com a arquebisbe de la meua diòcesi natal.  En aquest moment vull compartir amb vosaltres els tres sentiments que m’envaeixen. En primer lloc un sentiment de gratitud: GRÀCIES per tot el que he rebut de tots vosaltres al llarg d’aquest temps en què he sigut bisbe d’aquesta diòcesi. Gràcies als sacerdots pel testimoniatge de fidelitat i d’amor al sacerdoci que he vist en vosaltres; pel vostre lliurament generós i incansable a les comunitats cristianes de la diòcesi, moltes d’elles petites en nombre d’habitants, però totes riques en vida cristiana; per l’esforç que feu a cuidar la vostra vida sacerdotal i la comunió presbiteral i que es manifesta en les trobades mensuals de formació, de recessos o de celebracions que tenim al llarg del curs; pel treball per a anunciar l’evangeli a tots i que es percep en la catequesi i altres activitats que donen vida a les nostres parròquies.  Gràcies a tots els consagrats i consagrades que sou un testimoniatge de lliurament radical al Senyor. Algunes de les vostres congregacions van ser fundades aquí i sempre he percebut un gran amor cap a la nostra diòcesi. La integració de la vida consagrada en la vida diocesana és exemplar. De manera especial vull agrair l’oració dels diferents monestirs de vida contemplativa. També he comprovat fins a quin punt estimeu a la nostra església diocesana. Pregueu per ella, perquè el Senyor faça fructificar el treball apostòlic dels sacerdots i de tots aquells que estan compromesos en la vida de les nostres parròquies.  Gràcies als laics que enriquiu amb el vostre compromís la vida de les comunitats parroquials: catequistes, voluntaris de Càritas, membres de grups i associacions de fidels, dels moviments apostòlics i de les confraries. Vosaltres doneu vida a la nostra església diocesana. Sense el vostre lliurament la nostra diòcesi seria més pobra. Hem viscut moments bonics al llarg d’aquests anys: recordo les celebracions amb motiu de l’any de la misericòrdia, les trobades diocesanes en l’obertura del mes missioner extraordinari convocat pel papa Francesc i les celebrades amb ocasió del procés sinodal.

En eixos moments vaig percebre el goig i el sa orgull que teniu de pertànyer a aquesta diòcesi de Tortosa.  Gràcies a tots els cristians senzills que amb la vostra oració i participació en l’Eucaristia sosteniu la vida de la diòcesi. Durant aquests anys he visitat totes les parròquies i llocs on se celebra habitualment l’Eucaristia. He conegut matrimonis i famílies en les quals es viu la fe. En la visita pastoral he pogut percebre autèntics signes d’una santedat viscuda amb senzillesa: visitant als malalts alguns dies he tornat a casa amb la sensació que no era jo qui els havia evangelitzat, sinó que ells m’havien evangelitzat a mi en comprovar com vivien la fe enmig del sofriment. Eixa és la vida de l’Església més autèntica.   De manera especial us vull donar les gràcies perquè m’he sentit sempre acollit com a la meua casa i en la meua família. Durant aquests anys he viscut els moments més dolorosos de la meua vida: la malaltia i la mort dels meus pares. En aquesta situació he experimentat que l’Església és una vertadera família que ens acompanya i ens sosté amb l’afecte i amb l’oració. És una cosa que no oblidaré mai.  

En segon lloc, mirant el molt que he rebut i el poc que us he pogut donar, vull també demanar-vos PERDÓ: perdó si en algun moment no he tingut actitud d’autèntica escolta, si no he sabut comprendre a algú, si no m’he comportat com un pastor que estima a les seues ovelles. Crec que en tot moment he actuat buscant el bé d’aquesta diòcesi a la qual estimo profundament, però a vegades ens fallen les formes o perdem la paciència. Tots tenim les nostres limitacions. Per elles us demano perdó.  Finalment, us convido a no perdre l’ESPERANÇA. Els temps no són fàcils, però aquí he vist molta vida cristiana, molt de compromís, moltes persones que estimen el Senyor i l’Església.

La diòcesi de Tortosa, malgrat ser petita quantitativament, és una gran diòcesi, perquè el que fa gran a l’Església és el lliurament dels cristians a la nostra missió, i el que la fa créixer és que nosaltres ens creguem i visquem allò que anunciem. Si no perdeu la il·lusió i el goig de la fe, i la viviu amb humilitat i senzillesa, la vida cristiana no morirà en aquestes terres que, en certa manera, són també meues, perquè formen part de la meua vida per sempre.  A la Mare de Déu, venerada en aquesta diòcesi en tantes ermites i santuaris de gran bellesa i de profundes i arrelades tradicions que han nascut de la fe i han ajudat a mantenir-la durant segles, encomano el present i el futur de la diòcesi i li demano, ja des d’aquest moment, que prompte tingueu un pastor que us estime amb el mateix amor de Crist. 

Fe i fets: Al bisbe Enric Benavent, nou arquebisbe de València