Adéu a la tèrmica d’Andorra i els seus contaminants

 ACCIÓ ECOLOGISTA AGRÓ

El passat 13 de maig va tindre lloc la voladura de les tres torres de refrigeració de la central tèrmica d’Andorra (Terol). Una escena que ha tardat més de 40 anys en produir-se i que en Acció Ecologista-Agró rebem amb certa alegria, com una victòria final dins de la lluita que vam encetar durant dècades contra els problemes de contaminació, i per tant salut pública, ocasionats pel funcionament de la central. 

Des que va entrar en funcionament, l’any 1979, la tèrmica d’Andorra, ubicada a Terol, ha ocupat nombroses portades, articles, debats i també ha sigut protagonista de molts conflictes socials, a conseqüència dels danys ocasionats sobre les més de 220.000 hectàrees forestals a la comarca del Maestrat.

Tot va esclatar quan, a principis dels 80, detectàrem un deteriori significatiu en alguns exemplars de pins a la localitat de Morella. Uns fets que, lluny de ser aïllats, es van estendre a tots els boscos de la comarca. L’explicació la vam donar i estava molt clara: la combustió de lignit generava emissions molt contaminants de diòxid de sofre.

La preocupació cada vegada era major, perquè els efectes sobre la vegetació començaven a ser devastadors (patien defoliacions massives, necrosi, problemes de creixement) i això feia pensar respecte als impactes sobre la pròpia salut. No obstant, ni l’administració ni l’empresa propietària, Endesa, de caràcter públic en aquell moment, compartien este sentiment.

Més ben al contrari, semblava que la cosa no anava en ells. Per una banda, regnava el silenci de l’administració que, ara ja podem dir, constitueix una pràctica habitual pel que fa a les qüestions ambientals. I, per l’altra, Endesa no sols es netejava les mans eludint tota mena de responsabilitat, sinó que a més a més negava amb rotunditat tot el que estava passant.

Al respecte, Acció Ecologista-Agró va ser qui denuncià este delicte ecològic, interposant una querella criminal contra Endesa i obrint així un llarg procés judicial, durant el qual exigirem la paralització immediata de la central, però esta mai es va efectuar. De fet, va operar durant quinze anys sense cap tipus de limitació en les emissions de contaminants, a excepció de la derivada dels interessos econòmics i de l’ànsia de “créixer”, que sembla hui dia encara no està saciada.

No obstant això, tots els esforços que en AE-Agró dipositàrem en la recerca d’alguna solució no van ser en va. Tant és així que en 1986 organitzàrem la que fou la primera Jornada de caràcter científic, on junt amb l’administració, la tèrmica i la universitat discutirem els efectes de la nuclear. Encara que no va ser fins a huit anys després quan tots els actors implicats, a iniciativa d’Agró, que va encapçalar tota la negociació, arribàrem a un acord.

Concretament en juliol de 1994 els ajuntaments dels Ports i el Maestrat, la Generalitat Valenciana, Endesa i AE-Agró, entre altres grups ecologistes, signàrem un conveni que perseguia reduir les emissions de SO₂ en un 90%, restaurar el medi natural afectat i garantir els drets de la ciutadania a informar-se al respecte.

Esta va ser tota una fita històrica per a la nostra associació, que enguany es completa i tanca definitivament amb la voladura de les tres torres de refrigeració dins del procés de desmantellament de la central tèrmica d’Andorra, a cada pas més a prop de fer-se realitat. Amb això volem posar de relleu com des del moviment ciutadà i ecologista en defensa del territori podem fer front als poders monetaris que ens deshumanitzen i canviar el nostre futur, com vam aconseguir en les iniciatives “El Saler per al poble” i “El llit del Túria”.

Finalment, també volem assenyalar que l’actuació ha estat molt ben rebuda pel que fa al compromís ètic que tenim amb el canvi climàtic i el necessari canvi de paradigma energètic al qual ens veiem abocats. No obstant, esperem que el projecte de renovables plantejat en substitució trenque amb els esquemes de la “transició”, sota els quals es dissenyen les macroinstal·lacions eòliques i fotovoltaiques que no ens ofegaran, però si se’ns menjaran.