PACO VIVES
Quina cosa més bonica veure ploure, contemplar una cascada, potser encara ho és més veure nevar. Mirant per la finestra quedes entusiasmat. Ja era hora! Potser també és ara un moment per fer una reflexió sobre l’aigua, l’ús que en fem d’ella. Totes les grans cultures s’han creat al costat de les fons d’aigua. Som conscients de com és de valuosa i per això no hem de menysprear-la, ni maltractar-la, al contrari tenir-ne molta cura. Ara sí, després de molta sequera, l’aigua corre abundant per tots els rius, barrancs i barranquets, per tot arreu hi ha salts d’aigua, com feia temps que no es veia.
A Vallibona hi ha moltes fons i ullals revenguts, per això el riu Servol baixa ple. El mateix nom ho diu: Vallibona és una vall-bona perquè té molta aigua. L’ ullal de la Codina és el més cabalós. Que jo conega mai s’ha secat. Això fa que el Cervol, pel poble, encara que sigue poca, porta sempre aigua. La Font Vella és la que proveïa antigament a tot el poble, quants cantes d’aigua no s’han omplert al llarg de la història! És famosa la font del Gorg en un paratge natural preciós. El riu està ple d’ullals que, antigament, l’aigua dels quals regava els horts i servia també per a moldre als molins. Qui va fundar Vallibona, encara que molt amagada, sabia el que es feia. La font de la Gatellera, la font de les Argiles, l’ullal de la Fou … El Dr. Manolo, metge que va ser de Vallibona, aficionat a la muntanya, va fer un estudi acurat de la majoria de les fonts del terme indicant les seues propietats.
Els masos tots tenen la seua font. És estrany que ni Sant Domingo ni Santa Àgueda tinguen una font. Hi ha una llegenda que diu:
“Temps era temps hi va haver una guerra de l’aigua, totes les fonts volien ser més que les altres i van cridar a Sant Domingo i Santa Àgueda que fessen de mediadors. Així ho van fer i va tornar la pau a la Vall del riu Cervol. En recompensa totes les fonts, en agraïment, volien cedir part de la seua aigua per a que les dues ermites tinguessen la seua font. Ni Sant Domingo ni Santa Àgueda van acceptar. Havien fet el treball sense esperar res a canvi”.
La terra és el planeta de tot l’univers més ric en aigua: el 70 % és aigua, però tant sols un 1% està al servei de les persones, animals i plantes. El 97% de l’aigua de la terra és salada. Igual que el planeta Terra el cos humà també té un 70% d’aigua en la seu composició. Sense menjar podríem aguantar un mes, però sense beure tan sols una setmana. L’aigua és primera matèria del nostre organisme. Una deficiència de l’ 1% produeix sensació de set; un 5% produeix febre; del 10% ens immobilitza, i del 12% causa la mort. L’aigua és un bé que pertany a la humanitat. És una necessitat bàsica de la persona.
Els recursos de l’aigua són limitats, augmenten el nombre d’usuaris, però les fonts són les mateixes. Cal dosificar, planificar i racionalitzar-ne el consum. Cada vegada que corre l’aigua innecessàriament, estic malgastant un bé escàs que pot ser “vida” per a d’altres. L’aigua no es fa, neix. Perquè és la vida no és de ningú i és de tothom. Valorem-la i fem-ne un bon ús. La terra ens ho agrairà.
Foto de la Font Fresca, després de les darreres pluges.