FEMME FORÇA VINARÒS
Al principi era una relació com una altra qualsevol que es té en l’adolescència. Era atent, es preocupava per mi, però després va passar a preocupar-se també per les persones amb les quals jo sortia, on anava, com anava…
No me n’adonava, però va començar a absorbir-me i a apartar-me de la meva vida social. El meu entorn em va deixar de costar en adonar-se de l’actitud d’ell. Les poques amistats que van quedar amb el temps les vaig deixar de costat, ja que sempre acabava tenint problemes.
El maltractament es desenvolupà a poc a poc. Primer va començar victimitzant-se i acusant-me d’abandonar-lo quan estava amb les meves amigues, amb la meua família o simplement estudiant. Açò feia que jo acabés marxant i acudint a ell.
Amb el temps les discussions eren cada vegada més freqüents, surrealistes i intenses. Em portava a llocs allunyats perquè ningú sentís els crits i perquè fora més difícil que jo pogués fugir… pel camí s’anava enfadant i conduïa de manera temerària, fins al punt de témer per la meva vida i tenir diversos esglais.
En altra discussió va rebentar el mòbil contra un armari i em va convéncer que havia estat culpa meva. La seva manipulació va ser tan efectiva que vaig acabar comprant-li un nou.
En els últims moments de la relació la cosa anava cada vegada a més. En una discussió em va llançar en cara, amb un ganivet a la mà, que s’havia intentat suïcidar per la meua culpa i jo no havia anat a parar-lo… la meua vida corria perill.
Després d’un any de relació, quan em vaig veure sola vaig començar a veure com era en realitat i com que no tenia ja a ningú al meu costat em sentia completament indefensa. Aquí va començar a caure la meva autoestima, fins a arribar a creure que jo sense ell no ningú.
La part més difícil va ser obrir els ulls i tindre la valentia de deixar-lo. A partir d’eixe moment va començar un assetjament constant. Es presentava a la porta de l’institut, del repàs, sota la meva casa… i em vigilava des de casa d’un veí.
Finalment, gràcies als meus amics i sobretot a la meva parella actual, va deixar de perseguir-me i mesos després ja no vaig saber res més d’ell.
Tot això va passar al llarg de dos anys en els que la meua vida social, la familiar i la meua autoestima quedaren destrossades. Aquest maltractament em va fer perdre un any d’estudis, però la pèrdua més gran fou la meua autoconfiança, la qual em va costar anys recuperar.
Aquestes vivències són molt semblants a les de moltes dones adolescents i adultes sotmeses al maltractament dels hòmens. Detectar els primers senyals és fonamental per poder eixir a temps d’aquesta situació. A més el suport de familiars i amistats és el cercle salvavides essencial per a no ofegar-se en l’oceà del maltractament. Construïm aquest cercle entre totes, frenem el maltractament cap a les dones.