Guia per a sobreviure amb un sou “diguem” escàs?

TOTES I TOTS SOM VINARÒS CECILIA PASTOR

No tens un duro, però no t’enfonses. On tu veus problemes jo veig solucions. És increïble, costa assumir-ho, però és la veritat: ja tens una edat, posem que més de 30 i menys de 35 i tens menys diners per a viure que quan els teus pares et donaven cada setmana unes poques monedes per a gastar-te-les en el quiosc. Eres aquest,eres aquesta, siii!, eres tu i això és el que has aconseguit amb el temps que portes donant suport als teus peus en aquest món. T’ha costat més de trenta anys, o els que siguen, aconseguir quedar-te cada mes, concretament cada dia set, sense un duro en el compte bancari. (I això els mesos que tens sort perquè, normalment, el teu compte sempre està tenyit de vermell, el color del perdedor social, el color del deutor).

Tota una vida invertida a tocar fons, però no passa res, no és culpa teua, és cosa del sistema, “d’ells”, “dels de dalt”. La trista realitat, fora de tota teorització anticapitalista, és que no tens un duro i estàs començant a no tenir ni idea de com manejar la teua vida, així que has d’aprendre a viure amb el que tens. Com afortunat membre del preciós club de pobres has de creuar i travessar aquesta jungla d’escassetat. Agafat bé, la selva és extensa i espessa, però et jure per Afrodita que per això sóc feminista i a molta honra, que no tot serà sempre així. Diuen que hi ha clars on arriba la llum del sol, mai els has vist, però els ancians en parlen d’ells i l’única cosa que et queda és l’esperança que algun dia podràs observar-los amb els teus propis ulls. Vius o morts. Mentalitzat que ets pobre.

El més important és acceptar la teua situació, ara ets pobre, hi ha coses que no pots fer. No somies, agafa aquestes ales d’imaginació que van créixer a la teua esquena quan vas ser un una incipient llavor, xiquet o xiqueta i arranca-te-les, no les utilitzaràs mai més. La vida és renunciar a coses, amors, amics, treballs decents, cotxes, felicitat… i quan tens pocs diners això s’exacerba… Ara has d’acceptar que no ets la classe de dona o home que pot permetre’s comprar llaunes de tonyina en oli d’oliva, per no parlar que les llaunes de marca et queden a milions de quilòmetres de distància d’on et trobes tu ara. “Calvo”, “Bufona”, “Albo”, “Ortiz”, estàs de broma?.

Quan vas just el més important és manejar bé, les teues domiciliacions. Quan hages cobrat el teu sou de merda i a principi de mes et cobren el lloguer del pis, l’aigua, la llum i totes aquestes coses suposadament I justificadament bàsiques, has de treure els diners immediatament. Queda’t amb els dies en què arriben les factures, has de ser molt precís/precisa i estar al corrent, l’últim que vols és pagar sense voler aquest crèdit que vas demanar fa temps per a comprar-te un vol als Estats Units que va resultar ser el pitjor viatge de la teua vida perquè l’única cosa que vas treure d’ell van ser una baralla amb la teua parella i un grapat de fotos amb gent desconeguda.

Et sap greu no pagar els teus deutes “ja ho arreglaré”, et dius, però ara no pots permetre’t gastar aquests diners, total, els bancs han destruït la humanitat. És dur rebre cartes i crides de l’entitat bancària, però és una cosa amb la qual es pot viure, sobretot tenint en compte que ets una persona que viu amb uns 40 euros al mes per a menjar. Els diners en metàl·lic és el que et mantindrà amb vida, trau les sobres del teu compte i converteix-les en una cosa física. Seran com 100 euros o una cosa així, això és amb el que hauràs d’estar tirant la resta del mes. Converteix les dades en bitllets i guarda’ls en el lloc més segur de la teua casa. Besa’ls abans d’anar a dormir, la teua vida depén d’ells. REALMENT.