Treball i discapacitat (El bombero torero)

ARTICLE DE TOTES I TOTS SOM VINARÒS. J.Bort.

Aquests dies, les rets, ha estat inundades amb la notícia de que el ministeri encapçalat per Ione Belarra, dona suport a la iniciativa que pretén fer desaparèixer un espectacle tant denigrant, com és « El bombero torero». Com sempre que es vol que la societat evolucioni més enllà del seu comportament visceral, condicionat per l’instint i no per la raó, temps ha faltat perquè els pitecantrops mentals, hagin sortit a defensar-ho.
I com sempre que es defensa una ocupació denigrant per qui la exerceix, el principal argument ha estat el fastigós «al menys així, es poden guanyar la vida». Un argument, aquest, utilitzat sempre que es vol justificar una situació on els drets de les persones, son, d’una manera o altra, conculcats. Es aquest, un argument que s’utilitza per emmascarar, amb la necessitat de subsistència, la precarietat. És, en definitiva, un argument amb el que se justifica, la opressió a qui és en una posició més feble.
I com sempre, es defensa aquest statu quo acusant qui vol trencar-lo per evolucionar socialment, de tindre dèria per prohibir, «oblidant» que el que es vol prohibir, és una pràctica que conculca els drets de qui es veu en la necessitat de dur-la a termini. O estàn d’acord amb Stico?
Aquest immobilisme mental, ancorat en un atàvic temor a allò que és diferent, deixa a les persones amb discapacitat, als ulls d’una gran part de la societat, com poc més que objectes de caritat que ha d’estar agraïts per qualsevol engruna que se’ls hi tiri. O com a molt, els integrants d’un «gueto» inclòs* en la nostra societat, però no membres plenament integrats* de la mateixa i que qualsevol reivindicació dels seus drets reconeguts, es vegi com una exigència de privilegis. I ja s’esbarra tot quant es parla del seu dret a un treball digne, com a part fonamental de la seva participació i integració plenes i efectives en la societat.
*De la dialèctica dels terminis «inclusió» i «integració» i del seu recent mal ús, en parlarem un altre dia.