Per justícia i dignitat, som molt més que la meitat
VINARÒS 12 desembre, 2020 Vinaròs News
TOTES I TOTS SOM VINARÒS/CECILIA PASTOR
Ana Orantes: Es compleixen 23 anys del testimoniatge en televisió de la dona que va remoure consciències entorn de la violència masclista .El seu mari la va assassinar cremant-la viva el 17 de desembre de 1997 .Ella va ser la veu de la consciència d’un país que no estava preparat per a escoltar la seva història, que era la de tantes i tantes dones. Va explicar allò que ningú volia sentir”.
Es va atrevir a contar l’infern que vivia,va alçar la veu amb una dignitat aclaparadora i inqüestionable, el seu maltractador mai va poder doblegar-la. No es va resignar al seu destí, es va revelar contra ell i va pagar amb la seva vida.Va comptar públicament el seu calvari -fent-nos veure que no era un assumpte conjugal, un assumpte privat,va canviar la percepció social i política de la violència de gènere, va obrir el debat social. Les seves paraules van canviar les coses, però per a aquest canvi va haver de morir en mans de la seva bèstia. .En 1997,quan ella va morir, l’Estat ni tan sols comptava aquests assassinats com una violència especifica contra les dones. Ana Orantes havia presentat diverses denúncies i cap havia aconseguit protegir-la. Portava 40 anys sofrint maltractaments físics i psicològics i només la denúncia en televisió havia tingut un cert impacte. Era la veu que avergonyia a una societat que no volia saber. Aquest pacte de silenci forjat sobre la pell de les dones, la violència dels homes i la indiferència de la majoria, havia aconseguit normalitzar la tortura quotidiana de milers de dones.
La violència en els relacions de parella s’havia tornat invisible”.Díes després de la seva mort,el Govern anunciava enduriment de les penes per delictes de maltractament. Començaven dues dècades de canvi social i jurídic. La reforma del Codi Penal en 1999 va establir l’ordre de protecció i va tipificar el maltractament psicològic també com a violència. La creació en 2002 de l’Observatori contra la Violència Domèstica -que posteriorment es denominaria de Gènere-, la Llei Integral contra la Violència de Gènere de 2004, la Llei d’Igualtat de 2007, la creació del Telèfon contra el Maltractament (016), la Llei d’Infància de 2015 . l’ONU,defineix la violència de gènere ,com “qualsevol acte o intenció que origina mal o sofriment físic, sexual o psicològic a les dones, incloent les amenaces d’aquests actes, la coerció o privació arbitrària de llibertat, ja sigui en la vida pública o privada)”.El dret a viure dignament,en llibertat i sense vulneració de la integritat personal,tant física com psicològica, forma part inalienable dels drets humans universals.
La violència de gènere suposa una manifestació extrema de la desigualtat i del sotmetiment en el qual viuen les dones a tot el món, i representa una clara conculcació dels drets humans.La violència contra les dones és un problema prioritari en salut pública,i requereix intervencións des de tots els àmbits educatius,socials i sanitaris.El nombre de dones assassinades per violència de gènere a Espanya ascendeix a 42 en 2020,augmentant la xifra fins a 1.075 el nombre total de dones assassinades per violència de gènere des de 2003,quan es van començar a recopilar dades.La regulació legal d’una situació que durant segles s’ha mantingut reclosa en la privacitat ha desafiat les maneres d’atendre la violència de gènere,i això ha facilitat la constatació que la prevenció i l’erradicació no poden venir d’accions aïllades, sinó d’una intervenció integral i coordinada,que impliqui la responsabilitat dels poders públics a través de polítiques adequades i del compromís de la societat civil per a avançar cap a l’eliminació de tota forma d’abús contra les dones.
La Constitució Espanyola reconeix la igualtat com a valor superior de l’ordenament jurídic en el seu article 1.1,i en l’article 9.2 estableix l’obligació dels poders públics de promoure aquelles condicions, que facin reals i efectives la llibertat i igualtat de totes les persones. la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, es una llei que l’objectiu fonamental de la qual és actuar contra una violència que constitueix una manifestació clara de la discriminació a través d’un enfocament multicausal des de la disposició de mesures en àmbits molt diversos ,pero la llei engloba únicament sota el terme de ‘violència de gènere’ aquells assassinats o lesions produïdes a una dona per part de algú amb qui ha mantingut algun tipus de vincle sentimental,el que significa que aquesta llei no serveix per a emparar a una altra mena de víctimes mortals,com Nagore Lafagge, Laura Luelmo, Diana Quer o Marta Calvo, que no compten a ulls de la llei com a víctimes de “violència de gènere”,a pesar que els seus assassinats també són reflex de situacions de violència masclista que vulneren la integritat física i sexual de les dones.
El 57,3% de les dones que viuen en Espanya han sofert algun tipus de violència masclista al llarg de la seva vida i un 8,7% del total,unes xifres que posen en valor que les violències que sofreixen les dones pel mer fet de ser dones no s’exerceixen de forma aïllada dins del context de parella, sinó que s’estenen més enllà d’aquesta mena de relacions.Som aquí per a lluitar i deixar clar que la violència contra les dones és masclista, patriarcal, estructural i institucional», trenquem el silenci amb paraules, amb debat, amb idees,amb proposta,amb sororitat»,en contra de la violencia contra les dones.