TOTS I TOTES SOM VINAROS/CECILIA PASTOR
Quan parlem de cultura pensem en gent culta que és aquella molt educada, que sap molt, que va a concerts o que concorre sovint a les exposicions de pintura.Sens dubte, aquestes persones són cultes. Però si només elles ho fossin, la cultura afectaria una petita part de la població; i això no és així.Tots tenim cultura, perquè aquesta idea abasta molt més que aquestes mostres de refinament. «La cultura és tot el que l’home fa, diu o pensa.» .Si la cultura fos Uma Thurman en ‘Kill Bill’ podríem dir que s’està fent forta per tots.
Des de l’inici de la pandèmia del Covid-19, no hi ha hagut un dia en què un concert, una pintura i fins a un circ no hagi estat alliberat per a enfrontar la quarantena. Així s’ha comportat l’art i això ens ha deixat en el que alguns diuen la ‘Quarantine Tarantino’.Perquè ni en el seu millor guió el director de ‘Pulp Fiction’ i ‘Reservoir Dogs’ hauria pogut concebre el confinament de la meitat de la població per una violenta pandèmia, causada per un virus d’origen animal. La ficció superada per la realitat.
Enfront de la tensió i la tristesa d’aquest quotidià, la cultura s’ha aixecat amb força, gairebé com la Núvia / Beatrix Kiddo de ‘Kill Bill’ o Shosanna de ‘Inglorious Basterds’, per a confrontar al coronavirus. Ja que, com en aquestes cintes, l’objectiu és no deixar vèncer al virus, i ella, la cultura, és l’antídot. I així, al costat de metges i infermers, al costat de científics i treballadors de múltiples serveis, els músics han estat dels primers a desenfundar les seves armes per a donar-nos força. Seguits després de teatres i museus, d’escriptors i dibuixants, de gent del cinema, artistes i llibreters., Perquè ¿què seria l’art sense l’emoció? La qüestió és com la cultura, en totes les seves disciplines, ens ha demostrat que res, ni un virus, pot frenar-la, ja que va lligada a la vida. La cultura es desperta davant cada crisi i fa explotar totes les seves bondats, solidaritat i imaginació. Es reinventa ,s’adapta utilitzant altres espais perquè el públic pugue continuar alimentant la seua ,la nostra ànima de musica, dansa, pintura ,teatre.
Espais com la plaça de bous de Vinaròs ,el teatre romà de Sagunt .Merida ,Almagro continuen treballant reinventant-se en un clar exemple de ganes de treballar i d´utilitzar la imaginació i fer que l’art en totes les seves manifestacions pugui continuar sent present en les nostres vides fins i tot en aquesta nova realitat, buscant espais amplis per a esquivar l’ansietat, la inquietud, la por, la incertesa, del cèrcol de l’amenaça per a proporcionar seguretat complint les mesures d’aforaments i d’higiene per a evitar el contagi.El que em fa pensar que aquesta gran crisi ha portat, abans que a grans fantasies, a un tornar a fixar-nos en el que sempre va ser aquí i que, sent sorprenent, la nostra atenció menyspreava». Potser perquè tantes vegades la vida es concreta millor en el petit.
La cultura és sobretot molt necessària, i més en moments de crisi tan brutal com els que estem vivint. el món del cinema i del teatre han seguit normes molt estrictes i exigeixen a tothom portar màscara, que els espectadors tinguin un espai molt ampli i que es netegen les sales quan acaben les funcions”. I compara el rigor amb el qual estan aplicant les mesures a activitats que es permeten com a avions, on tothom viatja junt sense separació de seients. En aquest sentit, el més pràctic és “poder exigir l’aplicació exquisida de les normes de seguretat a tots els sectors i tothom se sentirà més protegit i no existirà el problema de si tancar o no”. Pot haver-hi cinema, teatre i actuacions musicals sempre que s’apliquin les normes. De fet els recintes teatrals són espais molt equiparables als restaurants.
No es pot comprendre que es permetin obrir discoteques amb gent bevent desinhibits ,sense distàncies de seguretat i es permeti menjar a l’interior de restaurants llevant-se la mascareta per a menjar,i no es permeti obrir teatres amb aforament ,mesures de seguretat i higiene on no cal llevar-se les màscares per a disfrutar del espectacle .les arts ho tenen difícil en aquesta situació,però es reinventen i s’adapten a les situacions utilitzant la imaginació.cal obrir teatres amb totes les mesures de seguretat amb l’aforament que no posi en risc la salut dels espectadors i amb la higiene necessària,la funció ha de continuar i cal treballar des de les institucions per a donar sortida a l’art .