Xerrada d’arqueologia

Associació Cultural Jaume I

El passat dia 10, i organitzat per l’Associació cultural Jaume I, va tindre lloc una conferència sota el títol Vinaròs, Benicarló, Alcanar, Ulldecona … la Primera edat del Ferro a les terres del Sénia, a càrrec de l’eminent arqueòleg de la Universitat de Barcelona, David Garcia Rubert, l’acte va ser presentat magistralment per Nuria Gil i va comptar amb  la presència de l’Ajuntament de la mà de Domènech Fontanet.

Va començar l’exposició assegurant que se sentia molt feliç de ser entre nosaltres tot fent referència a les seues arrels familiars ja que el seu iaio matern era de Peníscola, evidentment, pescador.

El fet que des de fa vint anys dirigisca els treballs d’excavació a Alcanar, primer al poblat de la Moleta del Remei i després a l’assentament de Sant Jaume, ha fet que fins i tot en la parla se li hagen introduït expressions de la variant lingüística que parlem a banda i banda del Sénia, de manera que sentir-li dir: natros, xicotet, pegar palo ens el va fer sentir molt proper. Amb expressió fluïda i gran capacitat didàctica, va captar des del primer moment l’atenció del nombrós públic que va seguir amb enorme interès les seues explicacions.

Va estructurar la xerrada situant geogràficament els assentaments en una zona de gran importància estratègica, atès que la proximitat al mar i la connexió amb les terres properes de Rossell i el Bellestar, riques en plom, i les del Matarranya, feien possible el control del comerç amb els fenicis, civilització de navegants que intercanviaven el seu vi amb el metall que no tenien.

Després de tants anys d’excavacions són moltes les hipòtesis amb què el seu equip ha treballat i amb gran humilitat va reconèixer haver-se equivocat manta vegades. Fruit de tals formulacions, i a la vista del que els treballs anaven portant, a la verificació o a la falsació, van acabar concloent que així com la Moleta del Remei era un poblat, no ibèric sinó més antic, de la Primera edat del Ferro, l’assentament de Sant Jaume era la residència d’un cabdill que controlava els treballs de teixit, com ha demostrat la major col·lecció de pesos de teler d’Europa. I així com a la Moleta les cases tenien poc més de 20 metres, les habitacions de Sant Jaume són grans, amb quadres, cuines i magatzems. Era una residència fortificada, amb dos torres potents, grans portes i sistema de clavegueram.

S’hi ha trobat, en perfecte estat de conservació molta ceràmica fenícia, feta a torn, i també d’autòctona, més senzilla, que evidencia la celebració de banquets, com corresponia a un nucli de poder. I tota l’abundant a ceràmica s’ha pogut reconstruir ja que, segons el professor Garcia, l’assentament no va ser abandonat, cosa que hauria comportat l’absència de parament, sinó que fou atacat i destruït amb un incendi que el va devastar i en feu caure els primers pisos, amb totes les peces que s’hi emmagatzemaven, raó per la qual s’han pogut restaurar al complet.

I justament aquí entra en escena Vinaròs perquè, si les hipòtesis es confirmen, pareix que els atacants foren els pobladors del Puig de la Misericòrdia i, en conseqüència els vencedors. Futurs treballs aportaran la llum necessària per aclarir la incògnita, però segons que ens va assegurar, caldran molts més anys de treball apassionant. La xerrada es va acabar amb un animat col·loqui i des d’aquí ens felicitem per l’èxit.