Terres de Cruïlla reclama la protecció del patrimoni arbori català al mateix nivell que el valencià

NOTA DE PREMSA

En les Terres de Cruïlla (Maestrat, Terres de l’Ebre i Matarranya) se situen les vora 4.800 oliveres catalogades com a mil·lenàries, amb un tronc de més 3,5 m de perímetre i amb una alçada mínima de 1,30 m, ubicades concretament en 22 localitats catalanes, valencianes i aragoneses. El conjunt esdevé la major concentració d’oliveres mil·lenàries del món i, en conseqüència, un bé patrimonial de primer ordre.

Les entitats de les Terres de Cruïlla (pertanyents administrativament als territoris català, valencià i aragonès) conscients del valor patrimonial, social, històric, natural i cultural d’aquestes oliveres reclama que es reconega explícitament la protecció d’aquest patrimoni humà que, actualment, es troba amenaçat a Catalunya per les successives campanyes d’espoli continuat. Aquesta circumstància situa l’administració local en una situació de vulnerabilitat que no permet aturar, ni tan sols, els casos d’arbres monumentals catalogats per la Mancomunitat de la Taula del Sénia.

L’últim espoli s’ha testimoniat en una finca d’Ulldecona situada al polígon 59 parcel·la 104, en la partida del Mas del Rector, nou oliveres de la qual estan catalogades com a monumentals i la resta són exemplars centenaris de la varietat farga. Cultius Ponç, l’empresa vallesana amb seu a Sant Celoni a nom de la qual està el terreny espoliat, després de l’advertiment administratiu de l’Ajuntament d’Ulldecona, va seguir igualment amb el procés d’extracció i de transport de les oliveres lluny del seu hàbitat natural provocant de nou un irreparable pèrdua de caràcter paisatgístic i mediambiental. És Ulldecona un del municipis on hi ha una concentració més important d’oliveres mil·lenàries, un total de 1.391, de les quals 53 tenen la protecció amb la consideració de Bé d’Interés Local (BCIL), i encara dos més foren declarades Arbres Monumentals per la Generalitat de Catalunya.

Les entitats catalanes que participen del teixit cultural de Terres de Cruïlla s’afegeixen a la reivindicació i a la defensa del patrimoni arbori

Els centres d’estudis i associacions culturals del nord del riu Sénia pertanyents al col·lectiu Terres de Cruïlla, concretament els de les localitats d’Alcanar, Ulldecona, la Sénia, Santa Bàrbara, Mas de Barberans, Freginals, Godall i la Ràpita, se sumen a la lluita de la plataforma Salvem lo Montsià i a l’Ajuntament d’Ulldecona per ampliar el teixit social en la defensa del territori i del patrimoni.

Terres de Cruïlla declara que “tenim el deure de cuidar la terra i conservar-la perquè nous models econòmics sostenibles puguen implementar-se. Si es té en compte que el paisatge influeix i modula la psicologia de qui el contempla, un paisatge que es presenta devastat, desertitzat, espoliat i abandonat sega qualsevol esperança de prosperitat i de fruïció d’un poble.”

El president de l’Associació Cultural Lo Rafal d’Alcanar, i també un dels coordinadors del grup de treball Terres de Cruïlla, Joaquim Buj, considera que “després de molts anys de lluita la gent del territori sent com a seues les oliveres monumentals que hi ha a cada poble i les potencia com a actiu de la seua història, com a llegat dels avantpassats a preservar i com a mostra de l’esforç de la pagesia per conservar un cultiu que ha marcat la manera de ser i de viure de moltes generacions durant dos mil anys.”

El membre del Grup de Catalogació Los Taulons, de Sant Rafael i el Castell, Manel Mas, integrant també de Salvem lo Montsià, s’uneix a la demanda per a crear una llei de protecció de les oliveres perquè la seua compra-venda deixe de fer-se amb impunitat i siga, com a mínim, delicte, com ho és al País Valencià. Mas ha recalcat que la venda d’oliveres per a jardins particulars “no dona una segona oportunitat” als arbres sinó que acaben morint al cap de 10 o 15 anys.

“Cal conservar la integritat d’un mateix paisatge cultural, que compartim a banda i banda del riu Sénia”, indica Guadalupe Espinosa, de Los Taulons i veïna del Castell, barri d’Ulldecona. Per al Grup de Catalogació, el paisatge rural el conforma l’acció humana, amb el treball vinculat al camp, la pedra seca, els conreus que van variant o les edificacions. “Natros hem conservat durant segles un entorn sa, tranquil, bell i que és un actiu per al nostre benestar i per a l’ecoturisme, es tracta d’una aposta possible pels conreus ecològics”, explica Espinosa.

Les entitats valencianes que participen del teixit cultural de les Terres de Cruïlla han mostrat la solidaritat amb la desaparició del patrimoni arbori català

Pau Fabregat Beltran, president de Maestrat Viu, el col·lectiu en defensa de la llengua i de la cultura, exposa que “les oliveres són l’expressió més viva de la nostra mediterraneïtat i l’herència de totes les civilitzacions que hi han vingut a la nostra terra. L’espoli de tots els exemplars ens afecta a tots i no podem deixar que impunement es perpetre. L’administració ha de posar els mitjans per garantir-ne la protecció, i si no hi arriba, la societat civil s’ha d’organitzar i liderar la defensa del patrimoni del nostre territori”.

Casto Sorlí Moliner, president de torn de la Coordinadora d’Entitats del Maestrat, federada amb una entitat de cada localitat de la comarca, ha destacat com la defensa del patrimoni i dels interessos del territori depenen de nou de la societat civil que “ha de ser capaç de posar el debat sobre la taula per a actuar abans que siga massa tard”. A més, apunta que l’existència d’una llei valenciana de protecció del patrimoni arbori “està provocant una major pressió cap a les oliveres de les Terres de l’Ebre”. En conjunt, “les més de 5.000 oliveres monumentals i altres arbres monumentals o singulars són un actiu que cal defensar, protegir i difondre per a comprendre els orígens i l’essència agrària, humana i social de les societats que han deixat petjada al nostre territori”.