La vespra de Sant Joan arriba com sempre la Flama del Canigó

ASSOCIACIÓ CULTURAL JAUME I

El dia 23 o la vespra de Sant Joan, es el dia que arriba la Flama del Canigó, però no és només això. Es el dia  més llarg i la nit més curta de l’any.

El dia 23, els pobles de les civilitzacions antigues celebraven el solstici d’estiu. Es el dia de l’any en que el Sol es més alt i el dia dura més, això fa que sigue el dia mes llarg de l’any. Aquest fet, juntament amb la nit del mateix dia 23, feia creure  en la virtut màgica i excepcional i en valors extraordinaris de totes les herbes recol·lectades aquesta nit. Ja els antics romans sortien a recollir gram negre ( altrament dit verbena) la recol·lecció del qual aquesta nit es creia que duia molta riquesa als seus recollidors. El costum el dugueren els romans als pobles conquerits, que ja tenien les seves pròpies tradicions i tingué tal repercussió que encara avui anomenem verbenes a les nostres revetlles.

 Però deixant de banda aquestes costums i tradicions ancestrals que molt difícilment podem demostrar, va ser en l’antiga Grècia on es conserven i son demostrables les tradicions més antigues lligades a n’aquesta tradició secular. A Grècia començaven l’any pel solstici d’estiu amb unes festes on el foc i les guspires  sempre eren presents. Eren unes festes dedicades al déu Apol-lo, i amb aquestes festes es volia perllongar un dia màgic i la claror del Sol.

La tradició dels focs es present a tota Europa bressol de la nostra cultura, fins al segle XVI.

Les fogueres, i els seus succedanis, degueren semblar encanteris i amb aquestes cerimònies màgiques pretenien assegurar-se la llum i la calentor.

Altres asseguren que son senzillament actes per a purificar i per cremar les bruixes i els mals esperits.

Siguen el que siguen  el que es cert es que el culte al foc ha perdurat a través dels segles.

Nosaltres tindrem el nostre foc dut per Tradicions i Costums des del mateix Canigó el diumenge 23 a les 6 de la tarde, a la pèrgola menuda  del passeig Blasco Ibañez.