Vinaròs News

Històries d'avui en dia

XAVIER POBLET Des de fa uns dies estic desconnectat del meu poble: La Xert App sembla que no funciona per culpa de malfactors atacs...

XAVIER POBLET

Des de fa uns dies estic desconnectat del meu poble: La Xert App sembla que no funciona per culpa de malfactors atacs als servidors, i només es conserven les referències informatives ja instal·lades. Tampoc funciona el “bandolero”. Una gran idea per part de qui la va parir, amb la qual els pobles de la comarca, “feien saber” qualsevol novetat als forasters i autòctons en temps quasi bé immediat. Des d’anunciar per qui doblaven les campanes (parafrasejo Hemingway) fins a avisat dels actes de les entitats diverses, inclosos els Ajuntaments. No pretenc amb aquest article ser crític amb aquesta manca d’informació. Estic segur que aquells a qui pertoca, estant esmerçant tots els esforços per solucionar-ho. Simplement em sorprèn –em sorprenc- de sentir-me tant orfe.

La necessitat de comunicar-se és lògicament inherent a la realitat de l’home. Els éssers de la prehistòria tenien com a base l’emoció i la racionalitat. Els hi va caler afegir dos factors més per assolir una mínima comprensió: La cooperació, i per suposat la comunicació. Aquesta que, en el temps del neolític, semblava que podria adaptar-se a una simple mostra de la simbologia, va començar a complicar-se en quan aquelles tribus nòmades que tot ho assenyalaven amb dits i sons guturals: “Tinc gana”, “M’agrades molt”, “Et faré la pell”, van convertir-se en sedentàries i van començar a adaptar un cert tipus de llenguatge. Aïllades unes de les altres de vegades de pocs quilòmetres, però d’accidents orogràfics insalvables, res s’assemblaven l’una de l’altra en el parlar, fins als temps de les grans i invasives civilitzacions.

En la mateixa mida que la comunicació anava creixent, les comunitats van anar adaptant els sons a la immediatesa. El tro portava pluja, el vent tombava la casa, el rugit de la bestiola comportava perill per la vida. L’espetec del foc, alegria o lloança al déu. El cant de la garsa, la matinada, el de l’òliba la nit. Els rudimentaris timbals quan tocaven lluny del poblat amenaçaven l’indret. Amb els anys (i panys) els elements artificials també portaven noves. En especial les campanes de les esglésies. Al segle VI van servir per fer de rellotge a les comunitats properes als monestirs per definir els moments de pregària i d’inici i final del treball. Fins no fa massa el final del toc, definia el sexe d’un finat o d’un natalici, com explica Raúl J. Sénder a “Réquiem por un campesino español”.

Haurem de reconèixer, si més no, el mèrit d’aquells que sabien entendre’s els uns als altres, amb millor o pitjor èxit, però sense la ineludible necessitat que avui en acompanya. Esdevenim esclaus de la tecnologia sense la qual la vida sembla no continuar. I no ha estat una passa ni fàcil ni relativa. Ens ho hem trobat fet. De sobte estarem desconsoladament perduts –i isolats de l’existència-, si descobrim gratant-nos bosses o butxaques, que el mòbil ha quedat a casa. Per suposat els avantatges superen de molt els inconvenients, tant que no ens hem aturat a pensar-ho comparativament. Ara el tro segueix anunciant pluja, però l’aplicació ja ens ho ha dit amb una icona en forma de paraigües, i si la icona té forma de sol, anirà acompanyada d’una immillorable oferta hotelera a Salou o a Bali. Com en tantes coses a la vida, no tenim opció a triar, ens ve donat.

Doncs mentre la tecnologia falla –“Errare humanum est” deia Sant Agustí, basant-se en Ciceró-, hauré de recordar el tio Ramiro, que amb la petita trompeta a mode de penjall anunciava que la tia Ambròsia ja tenia el peix a punt per vendre. O el tio Joanet que desafiant ventades i freds cantava les hores a la porta de casa l’alcalde: “Las tres y sereno”. Clar que, al cap i a la fi, només pretenc, sense cap acritud , acarar temps passats i presents.

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies