XAVIER POBLET
I de cop i volta torna arribar la Setmana Santa. Ha volgut enguany –cosa de les llunes de gener- partir-se en dos a cavall de març i abril. Semblava que aquest tall, per altra banda habitual molts anys, ja hauria assenyalat els primers visos de la primavera. Però ha costat despertar-la. Les neus, fins fa quatre dies, emblanquinaven inusitadament fins i tot les parts altes d’aquesta Barcelona massa avesada a que tot sigui pla. Plana de sons, de paraules, de idees, qui sap de futur. Només els seus carrers d’oest a est baixen segurs i costeruts fins abraçar el mar.
Faci fred o faci calor l’èxode de les ciutats és –sempre- evident. La necessitat de fugir d’una rutina que pot acabar sent malaltissa. Després d’uns mesos (que venen del Nadal) arraulits a les cases, amagats del fred, sense un cap de setmana llarg que permeti una curta aventura, cal tornar a treure el cap. A aquells indrets on la tradició religiosa és superada per una raó personal es resa per poder resar el dia de la processó. Tanmateix ha quedat enrere –per sort- aquella limitació que la mateixa religió imposava, ja no tant a nivell institucional , sinó per el costum establert.
Enguany al poble de Xert tenim una oferta plenament variada, que efectivament, mescla tradició i canvi. El passat cap de setmana de diumenge de Rams va haver el II Freerider. Un espectacular descens en patinatge per les abruptes costes que desemboquen a l’entrada de poble. Esport pel qual la valentia i el risc són sovint competidors de la tècnica. Sembla que el temps no va acompanyar i va desaconsellar alguna de les proves, que van ser substituïdes per exhibicions tot derrapant.
Divendres l’Agrupació de Muntanya organitza XI pujada al Turmell. 25 quilòmetres al terme. Camins recuperats ara i que abans havien estat recorreguts pam a pam pels arriers i habitants dels masos. Gent que els feien a peu per assistir als oficis sagrats qui sap si en hores intempestives. Dissabte (tal i com vaig comentar en aquestes línies fa uns dies) es representa la Passió pels actors ulldeconencs, acompanyats per “extres” del poble que han fet els assajos pertinents. Finalment diumenge, l’actor i monologuista Òscar Tramoyeres portarà l’humor de l’horta (de la valenciana) al terreny del secà, per explicar de que va això de… La llista de la compra.
Per suposat aquells actes del cicle litúrgic habitual també estaran. Dies doncs de retrobament, de pau i de descans. De temps insegur i de dies més llargs. De rosques pasquals i filloles i fillols feliços. De campanes silents que doblen diumenge mentre els xiquets espargeixen pètals de flors i el frito espera el seu moment per demanar amor etern a l’ou revolt… I consumar aquest amor voluptuós a les nostres goludes i (sovint) insaciables panxes. Una expressió, al cap i a la fi, de posar en pràctica allò que estimem i què, en alguns casos, portem gaudint des de temps ancestrals. I de cop i volta serà Sant Marc i el cicle de la vida perdura. I l’any que ve aquest article, amb menys o més matisos tornaria a tenir validesa. I en els temps que corren, encara gràcies.