La quadra: A dalt del turó

XAVIER POBLET

El passat cap de setmana  es va celebrar a Xert, com és tradició, la romeria de Sant Marc. Enguany amb menys participació del que és habitual malgrat el pont de quatre dies amb el qual el calendari ens va obsequiar. Cert que el temps va ser insegur durant tots els dies i, el mateix diumenge, mentre es feia cua per arreplegar la tradicional fogassa fora de l’ermita, una gotellada escadussera va fer anar tothom, cames ajudeu-me a refugiar-se al porxo proper.

Oratge variable que, d’altra banda, era freqüent no fa molt de temps. El fred i les arabogues acostumaven a ser ben presents i fins i tot no fa massa anys la neu va emblanquinar la nevera de Catí i les obagues més altres del Turmell. Èpoques en les que s’anava amb les caixes dels camions a arrebossar de gent pel camí estret, de pedra i amb perilloses aigüeres. Aquesta ruta avui, gaudeix d’una inversemblant popularitat. Molts caminants la usen de manera quotidiana, i els escaladors fins i tot romanen acampats algunes nits a l’espera de la matinada quan comencen a solcar les parets. També la bicicleta és un instrument comú pels pujols del terme.

Cada any hi ha alguna millora que permet gaudir més i més d’un marc incomparable. Enguany, a més de l’arranjament d’alguns camins i del barranc, s’han restaurat cada molló dels quatre que hi ha per la zona. A més s’han afegit (de manera provisional) uns rètols explicatius i tota una sèrie d’indicacions que ajuden a conèixer millor l’estructura i els indrets.

Camins d’altra banda prenyats d’història. Camins trepitjats per “La Pastora”, la vallibonenca del Mas de la Pallissa, camins d’estraperlo i camins carlins. Camins que porten a masos abandonats, a coves desertes i a fonts on l’aigua raja sense que (quasi) ningú la begui. Els isards observen de lluny als humans i de vegades es deixen fotografiar, com si posessin per una revista del cor. El romer i el timó creixen de manera anàrquica i disseminada omplint l’aire d’un ambient sa. D’un olor a net, mentre algun núvol amenaçant gosa tatuar provisionalment el cel blau d’una nova primavera. Per sort, una més.

Dies de convivència familiar, de retrobament amb amics al voltant de la taula, per gaudir de les menges pròpies del terreny. Qui sap si, fins i tot, d’una mica de “frito” sobrant de la darrera matança. I a esperar l’any proper que ja no queda tant lluny, si la vida en acompanya. Un any en el qual serà complicat encabir tota l’acumulació de festes que ens espera: 21 i 22 d’abril serà Pasqua, el dilluns 29 Sant Vicenç. Al mig, però, tornarà a haver un dia per poder pujar al turó i cantar-li al sant: “Marcos bienaventurado, cronista del Señor, válganos vuestro favor, nuestro patrón y abogado”.