Vinaròs News

Històries d'avui en dia

El Cervol, IV El Cervol, IV
MAURI ESTELLER Abans de continuar amb el recorregut pel “Riu Cervol”, voldria fer un xicotet apartat:  Personalment, penso que els que col·laborem amb aquestes publicacions... El Cervol, IV

MAURI ESTELLER

Abans de continuar amb el recorregut pel “Riu Cervol”, voldria fer un xicotet apartat:  Personalment, penso que els que col·laborem amb aquestes publicacions locals no ho fem pensant amb guanyar el Nobel de literatura, ni tampoc amb multiplicar per mil les edicions de les revistes i visites a les webs  amb els guanys econòmics que això comportaria. Ara bé, ens sentim molt satisfets i penso que ho puc fer amb nom de tots quan algú et troba pel carrer i et diu: “he llegit la teua col·laboració…”. A totes aquestes persones, MOLTES GRÀCIES. 

Dit aixó, continuem Cervol amunt. Sempre he sentit dir que les comparacions són odioses, però indubtablement comparem i a més a més molt sovint. El tram del qual avui parlarem i salvant la insalvable distancia que hi ha entre els dos rius, caminant entre el pont romà i fins un poc més a l’altura de l’ermita de Sant Sebastià m’ha recordat al Rhin i el seu tram final a les espatlles de les industries holandeses  i alemanyes. (Es ben veritat que al Rhin hi naveguen vaixells de més de cent metres d’eslora i al Cervol pos…) La comparació ve a compte perquè el tram és ample, sense desnivells significatius i amb brossa.

Bé, anècdotes comparatives a banda, en aquesta passejada deixem al marge esquerra un petit i deteriorat tram de la canalització que portava l’aigua al molí d’Esperança. D’aquest molí desconeixem les dades de la seva construcció i tampoc sabem certament les de la seua destrucció, si bé per la tipologia de construcció es dedueix que es podrien datar del final del segle XVIII o principis del XIX, essent destruït dues vegades en sengles desbordaments del riu. L’any  1866 els seus moradors van pujar al terrat perquè l’aigua  “subió hasta 5 palmos” i el 1895, segons l’historiador vinarossenc Borras Jarque els amos es van salvar eixint pel terrat.

Pel que al tram pròpiament dit podem dir i sempre deixant clar que és una opinió personal, crec que és el menys vistos de tots els que he recorregut fins a l’actualitat, això si, hi ha varis punts que no es poden classificar així perquè són espectaculars, me refereixo als anomenats estrets. Els primers que trobem estan situats pràcticament només passat el pont romà, després ens trobarem a l’alçada de l’ermita de Sant Sebastià i el pont de l’autopista i més amunt, baix del camí que entra des de la Venta Barana. Ja en parlarem la pròxima vegada.

Comparteix

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies