Vinaròs News

Històries d'avui en dia

RAMON PUIG En vaig parlar fa unes setmanes a la premsa de Vinaròs, però la papallona continua aletejant a la nostra germana Catalunya. L’efecte...

RAMON PUIG

En vaig parlar fa unes setmanes a la premsa de Vinaròs, però la papallona continua aletejant a la nostra germana Catalunya. L’efecte papallona o teoria del caos, explicà fets aparentment inapreciables que, en dimensionar-se, poden causar canvis socials radicals o tempestes incontrolables. En l’àmbit meteorològic es diu, “quan una papallona aixeca el vol i comença a moure les ales, produeix un imperceptible corrent d’aire que pot causar un efecte multiplicador, d’intensificació progressiva, i acabar provocant una catàstrofe en alguna part del planeta”.

La metàfora de la papallona, de manera inconscient, és present en la majoria de catalans quan diuen “gràcies a Rajoy s’ha multiplicat l’independentisme”. Rajoy no és precisament una papallona, però el seu vol 155 ran de terra, ha trobat vent de cara només creuar el riu Sènia: manifestacions, cassolades, concentracions, talls de carreteres, caos circulatori, vagues generals… Un no parar!

Puigdemont tampoc és una papallona però com a català de soca-rel sap treure profit dels errors propis, però sobretot dels dels altres i tot i equivocar-se en la forma del discurs de proclamació de la República, no ho va fer en el contingut. Hi havia raons de força major per retirar-la però no podia declarar-la i revocar-la als dos minuts sense preveure les conseqüències en l’ànim de la població. Per a un discurs d’aquella dimensió calia una exposició didàctica, realista, esclaridora de les dificultats i l’estratègia a seguir. I no va estar a l’alçada que el poble va mostrar l’1 d’octubre.

Ara reconeixen l’error: menystenir l’enemic i sobrevalorar la “democràcia” europea. És cert que havien materialitzat una mínima infraestructura administrativa, jurídica i fins i tot una proposta de constitució, però amb quina força coercitiva la defensaven? Estaven convençuts que les amenaces de Rajoy es limitarien a intimidar i només calia proclamar la República, encabritar el govern, i esperar que la imatge de les càrregues policials planés per Europa fins obligar-la a actuar.

Amb les ales plegades, els presos i exiliats sobiranistes optaren per acatar el 21-d amb l’esperança que els resultats posaran la Moncloa contra les cordes. D’esquena a la voluntat popular, han decidit posar els partits per davant del país tot pensant en termes autonòmics en un context de governabilitat tutelada. Si l’objectiu és tornar els presos i exiliats a la Generalitat per continuar el procés, hi haurà 155. Si es pacta un govern diferent per continuar el procés, hi haurà 155. Aleshores per on tirar?

Hi ha un govern elegit pel poble amb els consellers engarjolats i el president mantenint la bandera de la República catalana al cor d’Europa. No retornar-lo al seu lloc i optar per un altre seria el gran triomf de Rajoy i l’Estat espanyol. L’objectiu del 21-d no ha de ser governar sinó restablir el govern legítim al Palau de la Generalitat, obrir el Parlament i recomençar la segona fase del procés, reconeixent que el camí serà llarg i ple de dificultats que caldrà superar amb l’astúcia de sempre.

Amb la unitat política independentista sobre la sòlida estructura ciutadana caldrà mantenir oberts tots els fronts. Amb els Comitès de Defensa de la República, s’hauria de convertir la municipalitat en una eina de connexió entre el poble i els representats polítics en una perspectiva comarcal, mantenir l’ANC i Òmnium com a estructura de país vigilant de la governabilitat i crítica amb les febleses, construir un pont de connexió amb els sectors simpatitzants que sens dubte hi ha a Espanya, tensar la corda que ens lliga a Madrid i aprofitar les contradiccions per mantenir la incomoditat en  la Europa dels estats. Aquesta hauria de ser  la segona fase del procés.

Sense pressa i sense pausa caldrà persistir en l’acumulació de forces necessària i, sobre una base del 155, muntar un pilar social indestructible aixafant la base i omplir les urnes de paperetes que, en forma de papallones sobiranistes, encadenen un corrent d’aire per fer trontollar les muralles polítiques de Madrid i Brussel·les en el camí de l’Europa dels pobles. Si no és així, la sobirania catalana haurà perdut novament el tren de la història.

Comparteix
Avatar

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies