Vinaròs News

Històries d'avui en dia

RAMON PUIG Ara ja no hi ha dubte que s’ha acabat el règim del 78. I no per adaptar la constitució i el parlamentarisme...

RAMON PUIG

Ara ja no hi ha dubte que s’ha acabat el règim del 78. I no per adaptar la constitució i el parlamentarisme a una societat que vol participar en les decisions que li afecten el present i futur com a persona i ciutadà d’un poble. L’Estat espanyol ha decidit involucionar a la negror dels temps viscuts per les generacions més grans i que les més joves ignoren sense fer-se una idea de les conseqüències. Per què s’ha arribat fins aquí?

Perquè el principi d’autoritat és l’essència de qualsevol Estat per sobre de lleis, constitucions, drets humans, llibertat d’expressió, manifestació i intencions polítiques fora del pensament únic del totalitarisme estatal. Perquè en la primera dècada de la democràcia parlamentària els sindicats van triturar la capacitat d’acció del moviment obrer; els partits “d’esquerra” i “nacionalistes” van suplantar la masses antifranquistes i es constituïren en instrument estatal destinat a desestructurar la societat civil, sembrar el desànim i la impotència entre els sectors més conscients i neutralitzar la resta amb la safranòria de “l’estat del benestar”.

Un benestar que va suposar dues dècades de carta lliure a la corrupció, l’especulació i les retallades socials per pagar els judes de l’esquerra amb salaris d’escàndol i nòmines astronòmiques pels serveis prestats a les multinacionals de l’Ibex 35. Però l’esclat de la bombolla banquera i del toxo el 2007 va estirar la manta, descobrí el podrimer fastigós de la realitat política i s’obrí una escletxa entre la política i la població.

Havia passat més d’un quart de segle de parlamentarisme sense estructures cíviques i obreres i això va agafar la població amb el peu canviat, aïllada, desorganitzada i astorada, amb desenes de milers d’aturats, asfixiats pels crèdits dels bancs que van rebre un rescat proper als 100.000 milions d’€ de les butxaques del poble. La reacció cívica va ser d’incredulitat i impotència i en veure que a sobre havien de pagar els plats trencats començà la indignació desorganitzada.

 Quatre anys desprès, l’11 de setembre de 2010, hi hagué la primera manifestació multitudinària per un Estat Català, el 2011 esclatà el 15-M arreu de l’Estat i els subsegüents 11 de setembre van fer la volta al món i convertiren Catalunya en notícia internacional. El mateix any els iaioflautes apareixen i s’estenen arreu de l’Estat fins les recents i multitudinàries manifestacions contra la política de pensions; des d’aquell 2011, les plataformes per una vivenda digna han aturat milers de desnonaments i per acabar, la multitudinària primavera feminista d’enguany, més enllà de reivindicar la igualtat laboral, demanava la recuperació de la dignitat de les persones.

Però el que ha sacsejat els fonaments autoritaris de l’Estat ha estat el poble de Catalunya quan, després de suportar durant una dècada com la Moncloa trepitjava els mínims límits autonòmics de la Generalitat, optà pel !Si no ens volen, marxem!”.

L’1 d’abril de 1939 és publicà l’últim “parte” de guerra. “En el día de hoy y desarmado el Ejército Rojo, han conseguido las tropas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado”. Quan les tropes deixaren el combat i els supervivents hagueren de fuigir amb les seues famílies, Franco convertí la bandera de la pau en una nova guerra anomenada Causa General, amb milers de fusellats i detinguts fins extirpar l’esperit de rebel·lió en l’ADN de les següents generacions.

El 2018 el Lleneralísimo ha ocupat la Moncloa, estripat la constitució espanyola i en nom de la unitat de la Pàtria ha iniciat una guerra anomenada Causa General catalana amb l’objectiu d’extirpar la dignitat de l’actual poble català en l’ADN de les següents generacions. Empresonats, exiliats perseguits, imputats, centenars d’alcaldes pendents de citació i milers de ciutadans investigats per declaracions en les xarxes. Ara no hi ha dubte que la constitució d’un govern de la Generalitat sobiranista és una fal·làcia perquè estarà sota l’espasa de Damocles del Llarenalíssimo.

L’Estat del Ibex 35 ha liquidat el règim del 78 i la possibilitat de trobar una solució d’encaix entre Espanya i Catalunya. Però els catalanistes s’han convertit en catalans sense ADN espanyol sota el lema “Val més ser lliure en una aparent esclavitud que ser esclau en una aparent llibertat”.

A la Llarenalitat Espanyola encara li queda la tasca d’il·legalitzar l’ANC, Omnium, comitès de Defensa de la República i qualsevol plataforma independentista activa. Potser encara no s’entén on som. Han obert les presons espanyoles als catalans, però no podran empresonar l’independentisme, per tant, la societat civil catalana haurà de repensar nous camins per mobilitzar-se. No és difícil endevinar que l’única via és la mateixa clandestinitat que va posar les urnes l’1 d’octubre i va vèncer tot un Estat totalitari.

Comparteix
Avatar

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies