Cròniques des del Canà: El precedent 155

JOAQUIM BUJ

El govern del PP, amb el suport del PSOE (per a mi PE perquè ja fa temps que ha perdut la S de ‘Socialista’ i la O d’Obrer) i de Ciutadans (que s’està situant a la dreta dels populars i mira que és difícil) han decidit sí o sí, tirar endavant el tristament famós “article 155” de la Constitució Espanyola de 1978. És important això de la data perquè als informes que s’estan fent arribar al Tribunal Constitucional es fiquen resolucions (contràries a Catalunya, per suposat) de l’època de la II República Espanyola, època en què hi havia un altre règim polític i Constitució diferent a l’actual.

L’article està en moltes altres constitucions europees (com l’alemanya per exemple) però no s’ha desenvolupat mai enlloc. Mariano Rajoy podríem dir que ja l’està aplicant ‘de facto’ oficiosament, si nó ¿com s’entèn la intervenció de les finances catalanes o la presència massiva de policia espanyola en detriment de la pròpia de Catalunya: els Mossos d’Esquadra ?

Però què diu l’article 155 en els seus dos punts: (el subratllat és meu)

1. Si una Comunidad Autónoma no cumpliere las obligaciones que la Constitución u otras leyes le impongan, o actuare de forma que atente gravemente al interés general de España, el Gobierno, previo requerimiento al Presidente de la Comunidad Autónoma y, en el caso de no ser atendido, con la aprobación por mayoría absoluta del Senado, podrá adoptar las medidas necesarias para obligar a aquélla al cumplimiento forzoso de dichas obligaciones o para la protección del mencionado interés general.
2. Para la ejecución de las medidas previstas en el apartado anterior, el Gobierno podrá dar instrucciones a todas las autoridades de las Comunidades Autónomas.

El redactat és tan ampli com ambigu. Pel que hem vist fins ara: a) que el President proclame la “independència” i la suspenga al cap de 20 segons, “atenta gravemente el interés general”.  B) Per això, Rajoy li va preguntar per escrit a Puigdemont si l’havia declarat o no (‘previo requerimiento al Presidente’). C) Tot i que el President li va vindre a dir allò de “ni sí ni no, sinó tot el contrari. Parlem-ne”, el Gobierno interpreta que “no se ha atendido el requerimiento” i ja ha creat la comissió al Senat per a tirar endavant las “medidas necesarias” (que ningú sabia quines eren i que el consell de ministres ha redactat de manera maximalista). Ignoro quants lletrats constitucionalistes hauran consultat, si és que ho han fet, i la seua tendència.

Per a mi, primer, un grup d’experts (no polítics) haurien d’haver establert a quin tipus de mesures es refereix l’article i com aplicar-les, fins i tot parlant amb aquells “pares” de la Constitució que la van redactar. Una vegada fet aquest pas, el següent seria sotmetre les mesures a debat i discussió al Senat, que, com contempla la mateixa Constitució hauria de ser una cambra de representació territorial, la qual cosa, al cap de 40 anys, és molt discutible.

La Comissió del Senat que estudiarà com s’aplica el 155 està formada per 27 senadors, segons la seua afiliació política i representació a la també mal anomenada ‘Cambra Alta’. El PP en té 15, entre ells el català Xavier Garcia Albiol (sense comentaris) i alguns noms destacats com l’expresidenta d’Aragó Luisa Fernanda Rudi (crec que sota la seua presidència es va inventar la llengua LAPAO, en substitució del català i l’aragonès), l’expresident valencià Alberto Fabra o l’exministre Javier Arenas, sobre els quals m’estalviaré comentaris. El Grup Socialista té 6 membres, entre els quals no està l’expresident i senador català José Montilla, un dels dos representants de Podem (Òscar Guardingo) és català, Josep Lluís Cleries serà el senador del PdeCat i també n’hi haurà un del PNB i un altre d’UPN (la dreta regionalista navarresa) en representació del Grup Mixt. ERC ha decidit que hi vagi  Miquel Àngel Estradé. Ciutadans, que té tres senadors i forma part del Grup Mixt, no participarà en principi en la comissió després que un sorteig per designar portaveu ha beneficiat el senador d’UPN. No obstant això, Xavier Alegre, senador de Ciutadans per Catalunya, és ara mateix portaveu per torn del Grup Mixt i pot acudir a les reunions.

Si no m’he descomptat, el futur immediat de Catalunya el decidiran  27 senadors, dels quals només quatre són catalans. Em recorda l’obra ‘Doce hombres sin piedad’. La representació territorial atribuïda al Senat trobo que brilla per la seua absència. Rajoy deia que estava en mans del President de la Generalitat i tot seguit afirmava que, fes el que fes l’Honorable, aplicaria el 155. Per tant, el futur el volen decidir a Madrid, no ens enganye.

Tornant al que han d’aprovar aquestes senyories, el punt 2 encara és més confús “podrá dar instrucciones a todas las autoridades”, em pregunto si fer dimitir algú és una instrucció.  Si es destitueixen les autoritats a qui se li donen les ordres?

L’article 155 s’està convertint en un autèntic calaix de sastre on tot hi cap per “tornar a l’ordre” i al “imperio de la ley”.  Aquells als quals l’Estat de les Autonòmies els grinyola ara poden fer realitat els seus desitjos més íntims: destitució del President, disoldre un parlament democràticament elegit, detenir ciutadans per manifestar-se pacíficament als carrers, substituir els cossos policials, intervenir els mitjans de comunicació…

Una vegada entre en vigor el 155 ja tindrem el precedent a seguir. Passem una altra pantalla (com es diu ara), superem tot allò de la Transició “modèlica” i el règim del 78. És una involució (no evolució) de la democràcia. Anem cap a la recentralització, el 155 serà l’espasa de Dàmocles que estarà damunt de qualsevol comunitat autònoma que reclame, com el seu nom indica, més autogovern. Ja hi ha qui demana que després de Catalunya, vinga Euskadi, Navarra o Castella-la Manxa. Hi ha autonomies que reivindiquen un millor finançament (entre elles el País Valencià i les Illes Balears), segons com ho demanen, pot atemptar contra “l’interès general”? Molt em temo que l’amenaça a partir d’ara serà: ‘¿a qué te aplico el 155?’. I, com no, “¡A por ellos!”