Vora l’Ebre: Desídia i hipocresia climàtica

 J. FERRÉ VERGE
A casa fa molts anys que reciclem: vidre, paper i cartró, envasos, orgànica i fins i tot oli vegetal. Un dels fills, quan va a comprar embotit, agafa la carmanyola de casa per a evitar els envasos i els plàstics. La meva dona ha decidit deixar de beure aigua embotellada i beu la de l’aixeta per a reduir el consum de plàstics… Tot sigui per al bé del planeta Terra i amb la mesura que ens és possible, alleugerar l’emergència climàtica.

Però vet-ho que un dia compres el diari i et torbes amb el següent titular: “La desídia internacional agreuja la crisi del clima”. I continua: “La meitat dels països rics incompleixen el compromís de reducció d’emissions”. O sigui, els mateixos governs que surten demanant-nos tenir més consciència a l’hora de reduir, reciclar i reutilitzar les nostres deixalles, incompleixen sistemàticament la part que els hi pertoca. Aquesta omissió de les seves funcions essencials només té dos qualificatius. El primer, ja esmentat, desídia i el segon, hipocresia.