Vinaròs News

Històries d'avui en dia

El valor de la llegenda: reflexions sobre la rogativa de Vallibona a Pena-Roja El valor de la llegenda: reflexions sobre la rogativa de Vallibona a Pena-Roja
PACO VIVES Conta la llegenda que un dia la veritat anava per la vida trista perquè ningú l’escoltava. Pensava que això es devia a... El valor de la llegenda: reflexions sobre la rogativa de Vallibona a Pena-Roja

PACO VIVES

Conta la llegenda que un dia la veritat anava per la vida trista perquè ningú l’escoltava. Pensava que això es devia a que se sentia vella i lletja. En això que es troba amb la llegenda que li digué:  “Si no t’escolten posat els adorns que porto, i ja ho veuràs. Els homes no volen veure la veritat nua”. De fet la llegenda ha estat sempre el recurs del savis per a parlar als senzills i el recurs dels senzills per a parlar als savis.

La nostra llegenda de Pena-Roja i Vallibona no ha estat fins ara una llegenda escrita, és una llegenda de paraula, transmesa de pares a fills, allà en aquelles converses a les nits de l’hivern a la vora del foc. Sols hi havia un novel·la titulada: “Contes del pla i de la muntanya”, de Manuel Gonzàlez Martí. No és que expliqués molta cosa, sols feia alguna referència. Avui sí, ja tenim tres llibres: “La Rogativa de Vallibona a Pena-Roja de Tastavins”, “Robigàlia” i “Fraternitas saecularis”, tres llibres on molts d’autors, dirigits per Teo, aporten quantitat  d’idees, pensaments i sentiments sobre la nostra Rogativa.

Aquests llibres i la quantitat d’articles que Emili Fonollosa ha escrit ens han ajudat a entendre i viure millor la nostra Rogativa. Però la popularitat se l’emporta Desideri Lombarte, autor de l’obra de teatre “Pena-Roja i Vallibona, pobles germans”. Desideri havia escrit un poema titulat “La processó de Vallibona”. Ramon Boj –de feliç memòria- secretari de l’Ajuntament de Pena-Roja, va tenir la feliç idea de demanar-li a Desideri que aquest poema el convertís en una obra de teatre per representar-la el 2 de juny de 1984, Any de Rogativa. Mai els hi agrairem a tots dos l’esforç que van fer. Era tot una aventura. Actors i actrius de dos pobles diferents era una cosa quasi imposible, crec que no es coneix cap fet igual en altres pobles.

La representació és va fer en el marc incomparable de l’Església de Pena-Roja de Tastavins. Francisco Javier Aguirre, autor del pròleg de l’obra editada més tard, el 1987, diu: “La escenificación  de la hermosa leyenda se hizo con inteligencia i con corazón. La primera correspondia por derecho al autor de los textos, el corazón lo puso todo el pueblo i en especial el entonces seretario del Ayuntamiento, nuestro común y llorado amigo Ramón Boj. Un trágico accidente nos lo arrebató en el verano de 1985”. Sempre recordaré la conversa col·loquial d’uns vallibonencs que deixant-se portar per l’emoció i el silenci es deien l’un a l’altre: “Si ara entrés un bou, no el veuriem”, cosa que contestà l’altre: “I si el veiguérem no ens mouríem”

“Pobles de Pena-Roja i Valibona! Conserveu la tradició, però no us estanqueu, ja que l’autèntica tradició és dinàmica i no estàtica. Busqueu idees noves, perquè aquest acte de gemanor entre els dos pobles no decaigue”. Això ens recomanava un del cronistes de la Rogativa de l’any 1977. I, sens dubte,una d’aquestes idees fou la representació d’aquesta obra.

A Desideri el vaig veure per última vegada l’estiu del 98. Vam dinar a casa seua. La conversa fou llarga i amena, com corresponia a uns penarrogins i uns vallibonencs que es troben. Desderi, a tu i a Ramon, per tot lo que vau fer, moltes gràcies.

Vallibona-Pena-roja: la rogativa de l’agraïment i la germanor

La pesta negra: causa de la rogativa de Vallibona a Pena-Roja

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies