El Cervol IX

MAURI ESTELLER

Si a l’anterior col·laboració vam comentar que l’Ajuntament de Sant Jordi va procedir a la neteja dels voltants del molí del Pas, ara podem dir que juntament amb la Taula del Sénia ho han fet al molí Fole. El resultat amb els dos casos penso que ha estat espectacular i crec que faria falta una valoració històrica per persones adequades.

També en una ocasió anterior vaig dir que és agradable trobar persones que diuen que han llegit la col·laboració, ara també he de dir que he sentit: “no sé perquè ho limpien, millor seria acabar de tirar-ho tot”. Be, respecto totes les opinions, i seria una possibilitat, però els molins son una xicoteta part de la nostra història i de la nostra economia, no sóc jo el més indicat per a valorar-ho però penso que és millor intentar conèixer la nostra història que destruir els testimonis que els avantpassats ens deixen, i per això dono les gràcies per la gestió de l’ Ajuntament i els ho demano que en la mesura de les seves possibilitats mantinguen la neteja i així poder donar a conèixer les restes.

Si del moli Fole l’anècdota relatada a “EL CERVOL VIII”  respecte al no funcionament del molí no era precisament bonica, ….parlant amb el net del últim moliner del  molí del Pas em va contar que el seu iaio deia que en certa ocasió van trobar enfront del forn del molí que com en altres es trobava fora del edifici, una xiqueta recent nascuda, i després de donar part a les autoritats pertinents, la van batejar amb el nom de: Maria Molino Horno.

Respecte a les construccions pròpiament dites dels dos molins, podríem comentar que al netejar el molí Fole, han quedat a la vista per una part un mur de contenció de la bassa espectacular i que perpendicular a la paret que es conserva del edifici, donava entrada de l’aigua al cup mitjançant un canal molt ben traçat i profund.

Ja a la part del riu, podem veure un rebaix excavat a la mateixa roca amb dimensions parelles a l’amplada de les restes de la volta (bóveda) i que per lògica podria ser on estava el rodet i el cárcava.

També excavat a la roca es troba la porta d’accés al moli del Pas i per baix del nivell de l’actual carretera, o camí d’ Ulldecona. Dit així, podria semblar que estaria un perill per les riuades però es troba a favor de la corrent i protegida de la mateixa per la resta de pedra que queda entre la porta i el llit del riu.

Un poc més amunt trobem “sènies” que no ho són a l’ ús, ja que no neix l’aigua al seu fons sinó que aprofitaven les sèquies, canals que conduïen l’aigua entre molins.

Com que publicar fotografies de tot implicaria un llibre sencer, sols incloem unes poques, per veureu millor us invitem a visitar els molins o les fotografies al  Facebook “riu Cervol”.

Com en anteriors escrits, també avui comentarem alguna de les plantes que trobem dins del nostre recorregut. Ho farem encara que mínimament de la Sarga,  el Baladre i  el Fonoll.

La sarga es un arbust que pot arribar fins als sis metres, encara que pel llit del Cervol, no he vist cap d’aquesta alçada, es de la família dels salzes, té unes rames generalment primes i flexibles pel que fa que la seva utilitat sigui principalment la confecció de canastos i cistelles ja des de l’antiguitat, existeixen proves de la seva realització a l’ antic Egipte.

El baladre actualment s’utilitza molt com a planta ornamental principalment per separacions en autovies i autopistes. L’ adelfa derivat del grec Dafne té de nom científic Nerium Oleander. Nerion que al llatí va èsser Nerium, associat a Nereo , déu del mar i pare de les Nereides. Oleander ve del llatí “olea” per la similitud de les fulles amb les de l’olivera. Fins aquí tot bé, però la planta i també les flors són molt tòxiques, afectant en cas d’intoxicació al cor, si bé els primers síndromes són gastrointestinals però seguides d’arrítmies, taquicàrdia i parada cardíaca. Perquè no sigui tot mal, en l’actualitat hi ha proves per combatre el càncer amb els seus components.

El fonoll, es el contrapunt de l’anterior, es pot trobar en la gastronomia, medicina i perfumeria. Al Mediterrani l’utilitzen els pastissers,  als Països Àrabs ho posen al curri  i  a l’ Àsia a la preparació d’amanides. És digestiu, diürètic, antiespasmòdic, afavoreix l’expulsió de gasos evitant la sensació de pressió abdominal i entre altres coses més, es també expectorant mucolític.

Acabem amb les fotografies, perquè amb les “herbes” seria inacabable.