J.FERRÉ VERGE
Durant les campanyes electorals, la majoria de partits anuncien rebaixes d’impostos als seus programes electorals. En el cas de les municipals l’IBI urbà què és el més important i, per tant, el que més ingressos aporta a les arques municipals.
N’hi ha d’altres com el de vehicles de tracció mecànica, l’IAE, l’ICO (sobre noves construccions), etc. I també taxes i preus públics.
Per tant, en definitiva, els impostos són per als ajuntaments una font important de finançament.
La resta del finançament municipal se deu a les transferències corrents i subvencions, ja siguin de l’Estat o de la Generalitat de Catalunya o d’altres ens públics dependents o vinculats.
Els ajuntaments han d’elaborar els pressupostos i aquests han d’estar equilibrats: es a dir, els ingressos i les despeses pràcticament han de coincidir. L’Estat, seguit les directius de la UE, només permet un percentatge de dèficit molt ínfim.
Així, per un costat tenim els ingressos (bàsicament impostos municipals transferències corrents i subvencions) i per l’altre tot el capítol de despeses. La partida més gran de despesa sé l’emporta el personal (salaris i seguretat social) i amb l’altra s’intenta donar resposta a totes les necessitats i mancances que té el municipi (i que no són poques…)
Quan escolto els debats només sento als membres de l’oposició queixar-se perquè no s’ha invertit prou en serveis socials, en habitatge públic, en rehabilitar el casc antic, en cultura, etc. Algú s’ha parat a pensar que a menys recaptació menys despesa. Es a dir, si se recapta menys no podran cobrir-se totes les necessitats de les que tan se queixen els grups de l’oposició. Al menys de que hi hagi una administració eficient dels recursos que se gestionen. Però aquest estalvi (com el del enllumenat públic) no sempre és suficient.
Potser recordareu que els fallits Pressupostos Generals de l’Estat per al 2019 incloïen més despesa de la que la UE considerava prudent, però com va dir el Govern de Sánchez hi havia un fórmula per a poder recaptar més sense apujar els impostos: incidir allà on hi ha més frau fiscal. Es a dir, una administració pública molt més eficient amb els controls. Aquesta mesura fa molts anys que la demanen els sindicats de treballadors, però mai se’ls hi ha fet cas i sempre s’han buscat fórmules per a tenir ingressos extres molt més fàcils (sancions).
No us heu de deixar enganyar pels cants de sirena… Normalment qui diu que abaixarà els impostos els acaba apujant. Rajoy va arribar a la Moncloa anunciant que abaixaria els impostos, però l’any 2017 els havia apuntat tots. Fins i tot ne va crear de nous.
No fa gaires dies, un socialista tortosí, a propòsit de les propostes de la campanya electoral de les municipals i concretament sobre els impostos, me va ensenyar una estadística. Sabeu a Tortosa quina és la preocupació sobre els impostos municipals: 0,0. En canvi, amb aproximadament un 23%, al ciutadà li preocupa tenir una ciutat endreçada.
Traieu-ne les vostres pròpies conseqüències…