Vora l’Ebre: Bany de realitat

J.FERRÉ VERGE

Aquesta darrera setmana el govern de Quim Torra ha viscut un bany de realitat en veure com la gent que sortia al carrer a manifestar-se no ho feia per a reclamar la República Catalana o la llibertat dels presos polítics, sinó per a exigir unes millors condicions laborals o una rebaixa de les taxes universitàries.

De l’època romana ens ha arribat la frase pa i circ (panem et circenses) actualitzada com a pa i toros o pa i futbol. Durant els darrers anys de circ n’hem tingut en grans dosis, en canvi, de pa ne segueix faltant a la majoria dels sectors, sobre tot als més febles. Personal de la sanitat pública i concertada, estudiants universitaris i de batxillerat, treballadors públics de l’administració catalana i bombers han sortit al carrer per a reclamar millores al seus respectius sectors.

Uns exemples: les taxes de les universitats catalanes són les més altes d’Espanya, en alguns parcs de bombers encara hi ha camions dels anys ’80 o als treballadors de la Generalitat no se’ls hi ha abonat les pagues extraordinàries de 2013 i 2014 mentre que als treballadors de l’Administració de l’Estat ja fa anys que les van cobrar i ara veuen com poc a poc van recuperant els drets laborals perduts.

Per a donar resposta a les deficients situacions laborals cal que s’aprovin els pressupostos de l’Estat i de la Generalitat, però a hores d’ara sóc molt pessimista de que això pugui passar. Arribat a aquest punt torno a fer-me l’eterna pregunta: ¿Els interessos dels governants som els mateixos que els de la ciutadania? Segurament no. Segurament cadascun d’ells viuen en una realitat diferent: mentre uns reclamem pa, els altres només ens saben donar circ. I això va pels governants d’aquí i d’allà!