Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Un canetà, dirigint el manteniment de la xarxa d’aigües residuals, pluvials i freàtica de Qatar Un canetà, dirigint el manteniment de la xarxa d’aigües residuals, pluvials i freàtica de Qatar
EMILI FONOLLOSA  El departament de drenatges i manteniment de tota la xarxa d’aigües residuals, pluvials i freàtica de Qatar, té entre els seus responsables... Un canetà, dirigint el manteniment de la xarxa d’aigües residuals, pluvials i freàtica de Qatar

EMILI FONOLLOSA

 El departament de drenatges i manteniment de tota la xarxa d’aigües residuals, pluvials i freàtica de Qatar, té entre els seus responsables Francisco Tolós Salvador, de Canet lo Roig, que s’encarrega de supervisar totes les plantes depuradores d’aigua i estacions de bombeig. Ell és el responsable de Seguretat, Salut i Medi ambient i sota les seues ordres té equip de 8 enginyers que es responsabilitzen de supervisar tant els projectes i activitats realitzades pels subcontratistes així com de les dels mateixos treballadors del departament.

Francisco Tolós, de 37 anys, és enginyer agrònom per la universitat de Lleida i màster en Prevenció de Riscos Laborals per la universitat de Barcelona. També ha estudiat Arquitectura Tècnica a la Universitat Jaume I. Des del 21 de Maig de 2013 estic residint a Qatar, més concretament a Doha, amb ASHGHAL (Public Works Authority) una entitat governamental que s’encarrega d’executar, operar i mantenir tots els edificis i infraestructures públiques del país.

Qatar és un país petit amb una extensió similar a la comunitat de Múrcia. No hi ha molts nuclis urbans de manera que el 90 % de la població viu en la mateixa ciutat. Els principals nuclis urbans són: Doha, Al khor, Lusail (on se celebra el campionat del mon de Moto GP) i Al Wakra.

Dins de la ciutat de Doha hi ha diferents districtes, ell està vivint en West Bay, la zona on es troben tots els gratacels, en altres paraules, podríem dir que és el Manhattan de Doha, tot i que no te res a veure amb el Manhattan original de Nova York. “Principalment hi ha dos zones on vivim tots el expatriats westerns: una és West Bay i l’altra es La Perla que és una zona artificial com la illa de la Palmera en Dubai. Són aquest dos els llocs més escollits perquè dins del que cap són els que més s’assemblen al nostre entorn europeu” ens deia des de Doha, mitjançant correu electrònic.
El que ha estat pregoner de les passades festes d’agost al seu propi poble natal, Canet lo Roig, recordava que el 2012 estava treballant en el famós Projecte Castor de Vinaròs com a responsable de Seguretat, Salut i Medi Ambient de la planta de terra i el gasoducte. “Quan aquest projecte es va acabar no van sortir més projectes on destinar-me, de manera que la meua empresa em va acomiadar. Vaig estar a l’atur durant 6 mesos, intentant trobar feina per Espanya, però degut a què no sortia res vaig haver d’ampliar fronteres i començar a buscar a l’estranger. Així és com finalment després d’un llarg procés de selecció vaig aconseguir el treball on estic ara aquí a Qatar”.

El seua treball allí a Doha és prou estable, de fet està considerat com a funcionari de Qatar, amb un horari que el considera molt bo perquè tot i que comença a les 6:30 del matí acaba a les 2:00 de la tarda.

“El treball a voltes es fa rutinari i frustrant perquè aquí tot tarda més, la gent és menys eficient que a Espanya i el fet que el clima siga tant extrem no ajuda. Si tens interès pots aprendre moltes coses noves, ja siga a parlar anglès, conceptes tècnics, però sobretot a tractar amb la gent. Aquí hi ha gent de tot arreu del món i cadascú te diferents maneres de pensar i d’actuar davant d’una mateixa situació i aquest fet t’ensenya molt i ràpidament sobre com tractar amb la gent, resoldre conflictes i adaptar-te a nous equips de treball i perquè no, també a nous ambients de treball”.

La vida fora de l’horari laboral pot arribar a ser “molt avorrida i tediosa si ets una persona amb tendències sedentàries”. “Però si ets inquiet, et treus els prejudicis del cap i et busques un bon grup de amics amb qui fer coses pots descobrir moltes coses interesants i fer coses que a Espanya no estan tant a mà. Des de que vaig arribar, estic descobrint nous esports que a Espanya, degut al cost i al ritme de vida que portem, segurament mai hauria provat: estic practicant escalada, skateboard, natació, gimnàs, paddle surf i finalment kitesurf”.

Aquest últim esport diu Francisco que li ha permès conèixer una gran quantitat de gent amb la qual està viatjant a diferents zones turístiques del món per tal de practicar aquest esport. A més a més de l’esport també no han de faltar les torrades de carn amb els companys, sopars a la terrassa i unes cervesetes.

“La rutina d’un dia entre setmana per a mi consisteix en anar a treballar, després vaig a la piscina o al gimnàs i més tard alguns dies quedo amb algun company per a prendre alguna cosa o faig skype amb la família. Els caps de setmana els dedico a la resta de esports, visites a museus, cinema, soparets amb amics, cervesetes a la terrassa…”

Qatarís i espanyols

El caràcter de la gent local és bastant obert, no tenen problemes relacionant-se amb espanyols, “és més, jo diria que ens troben simpàtics i els agrada relacionar-se amb nosaltres pel tema del FC Barcelona que està esposoritzat per Qatar Airways”. A més, tots segueixen la lliga de futbol espanyola i els crida a l’atenció conèixer un espanyol i preguntar com es viu a Espanya allí la lliga de futbol. “Fora del mon àrab els espanyols som els que més ens assemblem a ells, ja siga en qüestions de ser persones d’estar en família, amabilitat, temperament…però també hi ha altres aspectes en els que som molt diferents”.

Gastronomia

Una de les coses que a aquest canetà li agrada d’ eixe llunyà país es la seua la gastronomia. “Menjar fora de casa és un plaer, hi ha menjar de tot arreu del món però sobretot de l’India i de l’Orient Miitjà. Tots dos són diferents dels nostres però són exquisits, jo recomano a tots provar el menjar àrab i indi, no tenen res a veure amb els nostres hàbits culinaris”. Menjar fora de casa es molt econòmic a la majoria dels llocs, per altra banda comprar en el supermercat és car degut a què tot és importat.

El clima

Quant al clima, ens destacava que des de començament de juny fins a finals de setembre la temperatura va entre 40 y 48 graus sent una mitjana de 42 graus. Per tant en aquesta època només es pot fer activitat a l’interior, sobretot des de mitjans de juliol a mitjans d’agost on a més de fer molta calor també es dispara la humitat a més del 90 %. La resta de l’any des de octubre fins a finals de maig el clima es “meravellós“. les temperatures van des de una mínima de 18 graus a una màxima de 33 graus. Des de primers d’octubre i finals de maig van pujant i estan entre 30 i 38 graus.

La vida qatarí

En les seues extenses explicacions, Francisco Tolós ens comentava també que antigament la gent en Qatar solien viure de la pesca, la ramaderia i agricultura. Però bàsicament és limitava molt a la pesca ja que es un país rodejat pel mar. També es dedicaven a recol·lectar perles per al comerç. Avui dia amb l’arribada del petroli tot allò s’ha anat deixant i només una minoria es dediquen a les explotacions agropecuàries i un altra minoria a la pesca.

El qatarí modern està ocupant llocs públics o simplement tenen els seus negocis amb empreses externes que necessiten un esponsor local que posseeixi almenys un 50% de la empresa per tal de poder registrar-se i treballar en Qatar. Els més joves se’n van fora a estudiar a USA i el Regne Unit principalment, per tal de formar-se i després tornar al país a desenvolupar la seua activitat professional.

“He de dir que encara van molt retardats respecte a països europeus i que encara han d’obrir molt la mentalitat per integrar-se amb la resta del món, però han començat fa només 30 anys a desenvolupar-se i amb l’ajuda dels expatriats ho estan fent prou ràpid”.

La preocupació més gran que hi ha és la fluctuació del preu sobre el barril de petroli perquè exclusivament tot allí depèn del preu del petroli.

“La meua intenció es tornar a Espanya però degut a la situació laboral m’és difícil de predir quant podrà ser. Així que de moment continuaré a Qatar desenvolupant la meua activitat laboral, coneixent gent interesant i descobrint nous horitzons” ens deia finalment afegint que “la família no està amb mi principalment pel preu de les escoles i la qualitat de l’ensenyament, que tot i que aprenen anglès des de ven petitets està molt per baix del nivell que tenim a Espanya”. Com que gaudeix de prou vacances, pot tornar a casa per veure la família cada dos mesos.

Comparteix

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies