Enoc Altabás, ERPV-Benicarló
Permeteu-me dues cites literals escoltades al Ple extraordinari sobre l’estat de Benicarló. «400.000 € són molts diners, tant de bo s’hagueren gastat en activar els sectors productius benicarlandos», del portaveu de Ciudadanos en relació a l’augment entre 2014 i 2018 del pressupost de la regidoria de Benestar Social, i «vull ressaltar que podem pactar amb qui siga», del portaveu del PSOE.
Superat l’esglai inicial de pensar si «qui siga» devíem ser els d’Esquerra Republicana ―és broma―, em va sobtar l’esglai posterior en comprovar que els socialistes ―no és broma― ja estaven obrint-se a possibles nous pactes per a després de les eleccions locals d’ací a mig any.
En 2015 l’aritmètica municipal no els va permetre triar, però, si en 2019 tenen l’opció, el PSOE valorarà ―naturalment amb tot el dret― el pacte de govern amb Ciudadanos. Amb els que afirmen que la nostra llengua és diferent de la de canareus i rapitencs. Amb els que, per a demostrar que estan a favor de l’empresonament sense judici dels polítics independentistes, necessiten retirar els símbols de qui hi estem en contra. Amb els que pretenen que el Pla General d’Ordenació Urbana no protegisca la costa natural benicarlanda. Amb els que destinarien al sector empresarial els 400.000 € de les necessitats socials.
Els que defensem el cobriment de les necessitats bàsiques a aquells que ho necessiten, la protecció de la nostra costa, la unitat de la llengua i la llibertat d’expressió ―en particular per a denunciar l’existència de presos polítics al segle XXI― no votarem als uns. I els que a més vulguem garantir un govern local d’esquerres tampoc votarem als altres.