ASSOCIACIÓ CULTURAL JAUME I, VINARÒS
L’altre dia vaig anar , com faig regularment a una penya del poble , i allí vaig tenir una conversa per fets puntuals sobre la nostra llengua que malgrat tot demostraven una vegada més el total desconeixement dels límits geogràfics del nostre país, i mostraven una clara voluntat de coneixement sobre els aspectes mes ocults del perquè parlem una llengua comuna, malgrat les diferències territorials, lògiques d’altra banda, que s’estén de Salses a l’Estat Francès fins a Guadamar del Segura a l’Estat Espanyol i província d’Alacant, incloent les Illes Balears.
La persona que va encetar la conversa, avia anat a o un poble prop de Perpinyà, concretament a la comarca del Conflent , per unes causes que no venen al cas, però quina no va ser la seva sorpresa quan va poder vore i constatar que la gent a més de Francès parlava també Català. I es més que la llengua que parlaven allí era pareguda a la que es parlava a Vinaròs.
Com que estava prop d’Andorra van aprofitar l’estada i se’n va anar a comprar i a passar uns dies d’alta muntanya al Principat. I allí es va adonar per segona vegada, que la llengua que parlaven els andorrans era molt similar, per no dir idèntica a la que es parlava a Vinaròs.
Jo li vaig dir que la nostra llengua tenia una continuïtat territorial més al Sud, concretament fins al sud d’Alacant i es prologava fins a les Illes Balears.
El xicot desconeixia tot això, a pesar d’haver-ho estudiat a l’escola. I jo em faig la següent reflexió ”Fins quan durarà això “ “que passarà quan tots ens adonem del límits reals del nostre país “.
Cal esperar, però que aquesta espera no sigue molt feixuga ni llarga.