La quadra: un model de poble

XAVIER POBLET

Els propers caps de setmana d’aquest mes ( dies 7-8 i 13-14) la incipient Associació de Joves de Xert presenta i organitza les primeres festes de la Joventut. Unes activitats on es mescla convenientment oci i cultura i que culminarà el dia 14 amb la VI edició de la cursa i marxa Trencamoles. Cal aplaudir d’antuvi que hi hagi iniciatives per part de la gent jove d’arreu, que faci que siguin capaços d’organitzar-se i de idear trobades que permetin mantenir viva, encara que sigui en dates festives, l’activitat de la comarca. Jocs, karaoke, tapes, cata de vins i olis, discomòbil, xarangues i tapes. Tot un ventall de possibilitats per passar dos caps de setmana inoblidables i veritablement entretinguts.

Els pobles poc a poc i per desgràcia, van camí del cant del cigne. Justament per això la iniciativa es benvinguda. Però, quin model de poble volem? Les oportunitats de poder desenvolupar una vida familiar i laboral és puntual i per suposat inabastable per tothom, doncs queda limitada a uns treballs molt concrets i normalment allunyats de la tendència –d’altra banda lògica- d’estudiar a les universitats arreu. La indústria va minimitzant la producció i el camp no resulta rentable. El sector serveis es concentra a les grans ciutats o com a mínim a les capitals de comarca, i tot i que les comunicacions logístiques escurcen cada vegada més les distàncies, encara no hi ha prou gent que opti per traslladar al poble l’habitatge habitual tot i que, minsament, comença a albirar-se algun moviment.

Pel triangle que formen els pobles de La Jana, Sant Mateu i Xert, en qüestió de relativament poc temps, si és que els emplaçaments es compleixen, ha de passar un nus de comunicacions terrestres importants: L’autovia que ha d’enllaçar la CV-10 i la N-232 que obviarà les corbes de Querol i Torremiró. Probablement es podria recuperar el vell somni, tantes vegades plantejat, d’optar per la implantació d’una indústria variada, amb unes bones condicions pels hipotètics empresaris, que permetés ja no només un augment dels llocs de treball i per tant de la població dels esmentats pobles, sinó també la repoblació de tantes i tantes cases tancades que van camí sense pressa però sense pausa, de la ruïna i l’abandonament com va passar a Xert als principis dels anys 70 al poble vell. Aleshores aquelles cases del carrer Fredes, Sol o Trascases van arribar a l’irrisori valor de 500 o 1000 pessetes dels temps. Ara algunes ja comencen a taxar-se per sota dels 10000 euros.

Però la pregunta, com si es tractés de desflorar una margarida a la recerca de l’amor, no deixa de martellejar el pensament: Volem realment aquest model de poble i córrer el risc de perdre algun dels valors que el caracteritzen? O davant l’irremissible risc de desaparició cal sacrificar aquests valors en benefici d’una supervivència cada vegada més qüestionada? No deixa de ser quelcom en el que caldria pensar i probablement prendre més aviat que tard una decisió, perquè el temps es llença al damunt sense adonar-nos.