La quadra: L’ermita, el turó

XAVIER POBLET

El proper dissabte i un any més xertolins i benvinguts pujaran a La Barcella. Es celebra doncs la festivitat de Sant Marc en un any, en que les festes semblen barallar-se per entrar al calendari. Era dilluns quan acaben els dies de setmana santa amb el dilluns de Pasqua, dissabte –com deia es rendirà veneració a Sant Marc, i dilluns els Vicent commemoren el seu dia, la qual cosa comporta una atapeïda agenda d’actes religiosos, taurins i sobretot, d’ajuntar a taula famílies i amics.

Per si no hagués prou amb aquesta solapament, la política s’ha convidat sense que ningú li ho hagi ofert. Diumenge les eleccions trencaran el ritme festiu, i per aquesta raó els organitzadors de la festivitat han optat per recuperar l’antiga tradició de fer la celebració en dissabte. Una bona pensada que hauria d’interpel·lar per a la futura (i nova) corporació municipal que sorgirà de les (altres) propers eleccions al maig, i de les quals a Xert, (sí o sí) serà una dona qui durà la vara d’alcaldessa, -dit sigui de passada, però fefaentment-, en tant les dues candidatures que es presenten estan encapçalades pel gènere femení. Quelcom que hauria d’entrar dintre de la més absoluta normalitat però que, per desgràcia i vistes algunes declaracions dels polítics en els darrers temps (dones incloses), no està de menys deixar-ho ben palès. Aquest retorn al dissabte, que alleugera i força els tempos dels visitants, estaria bé plantejar-se mantenir-lo en un futur.

L’ermita, situada dalt del turó, retalla el cel blau quan s’observa des del pla. Malgrat la seva antiguitat, posa majestuosa i ferma. Aliena a l’oratge de la zona marcat sovint per ventades quasi criminals, segueix any rere any esperant els finals d’abril, quan la seva plaça s’omplirà de pelegrins i el seu perímetre intern de torroners que esdevindran un goig per xiquetes i xiquets, (i algun ganàpia que no pot evitar apuntar-se al dolç, per exemple de les ametlles garrapinyades). En tornar al poble la germanor s’estendrà en el dinar comunitari al poliesportiu del poble.

I maig a tocar. Un proper mes que estaria bé portés l’aigua que el cel garrepa, no té a bé d’amollar per alegria del camp. Aigua de vida que falta fa. Les rogatives i la benedicció dels termes ben segur hi ajudarà. Si més no… esperem-ho.