La quadra: La xocolata del lloro

XAVIER POBLET

Jo recomano, com a professional de la carretera que ningú s’equivoqui. Que a aquests alçades haguem de pseudo-celebrar l’alliberament parcial de la N-340 i la N-240 és un insult a la intel·ligència o encara més, una manca de respecte als morts que ha hagut, i voldria saber si la sangonera ha acabat definitivament. Així ho desitjo. Algun govern pretendrà demostrar el seu compromís amb la ciutadania i l’usuari i tindrà la barra de fer seu un èxit que ha costat moltes llàgrimes.

Vagi per davant que l’ésser humà en general acostuma a ser respectuós amb les normes de circulació. Però aquells que no ho són, destaquen per damunt de la majoria i posen en perill la vida d’aquesta majoria. Els accidents i els ferits i morts que comporten, sempre són conseqüència de l’errada humana de la qual, ja en parlaven Ciceró i Sant Agustí, a no ser desgràcies imprevisibles com la caiguda del pont a Gènova aquest estiu on l’errada també existia, però no era atribuïble als conductors, sinó a l’escassa diligència per part dels responsables italians de manteniment de les carreteres.

Haver alliberat aquests trams de la circulació dels camions, de la manera que s’ha fet, respon simplement a interessos polítics que, com acostuma a passar, estan molt lluny dels que té el ciutadà. Primer perquè alguns dels trams alliberats no són precisament els més perillosos de la xarxa. La N-240 està pràcticament desdoblada d’una o una altra manera fins a Bilbao on té el seu final, excepte de Montblanc a Lleida on encara està per acabar l’anomenada A-22 i cal circular per autopista de pagament Un fet que és reiteratiu quan parlem de les rutes catalanes. Però un dels trams de major sinistralitat, entre Borges Blanques i Lleida no està bonificat. Per què?

A la N-340 els trams bonificats són més grans però, és amb la bonificació que s’acaben els problemes? Evidentment no. El pagament del 50% (encara) d’aquests trams de peatge per part de les empreses de logística, suposarà sense cap mena de dubte un encariment d’aquells productes que transporten. Bonificar uns trams que a més van acompanyats de les enèsimes subvencions per millores a unes empreses concessionàries que s’han enriquit de manera ignominiosa en el darrer mig segle, és la xocolata del lloro. Mentre aquí es va apedaçant el tema com se’ls dona a entendre, les inversions en territori estatal fan figa i col·lapsen l’economia.

Algun exemple: L’aeroport de Ciudad real, que va tenir un cost aproximat de mil milions d’euros es ven per poca cosa més de 50 milions. I com no podem parlar de l’AVE? Una infraestructura que ha multiplicat per 10 el pressupost inicial per aquella dèria de portar-lo quasi a les portes de casa. Un exemple la línia Saragossa – Osca, que, si ja de per sí és dubtosa la seva rendibilitat, compta amb l’estació de Tardienta, municipi de 965 habitants. La línia Toledo – Albacete, per Madrid i Cuenca va haver de tancar perquè només acollia a nou viatgers diaris, mentre que el cost del manteniment era de 18.000 euros. Els temps de bonança econòmica van servir per malversar els cabdals públics, -em pregunto si això no és constitutiu si més no d’investigació per part dels tribunals-, i per abandonar aquelles infraestructures que necessitaven urgentment una reestructuració i una nova dimensió com les rodalies i les mitges distàncies ferroviàries. No oblidem que no fa massa l’aeroport de Castelló (el del “abuelito”) era camp per conills buscant cau i fures perseguint els conills.

De mentre aquelles infraestructures que, per més que puguin ser costoses, si se’ls endevina una utilitat, dormen pacientment al somni dels justos. El corredor del Mediterrani que hauria de ser un sistema bàsic en el transport de mercaderies, abastin-se dels ports importants de la costa, està encara en calcetes. La A-7 que seria sense cap mena de dubte la solució terrestre al conflicte,  (si la fan com cal i no el nyap que hi ha entre el camp de Mart a Tarragona i Salou on als carrils de desacceleració hi ha congestió a tota hora) té encara els trams Vandellós – Perelló – La Jana sense data prevista de licitació del projecte, i el tram La Jana – Salzadella – Les Coves- Vilanova d’Alcolea pendent de la licitació d’obres.

Potser algun d’aquests tràmits ja s’ha fet i la meva ignorància no ho sap, la qual cosa no desvirtua la raó de ser d’aquest article. Mentre a la resta de la via quasi bé tot està acabat. És el nostre destí. Pagar els peatges pels que circulem i pagar també aquells pels que no circulem i que l’estat rescata de les empreses insolvents. Ens haurem d’aplicar aquella màxima de Sant Francesc de Sales, doctor i bisbe de l’església: “Tingues paciència amb totes les coses, però sobretot amb tu mateix”. Que així sigui.