Vinaròs News

Històries d'avui en dia

XAVIER POBLET La contradicció és consubstancial a l’ésser humà. I qui vagi de coherent en un grau màxim ja cal que s’analitzi. Només cal...

XAVIER POBLET

La contradicció és consubstancial a l’ésser humà. I qui vagi de coherent en un grau màxim ja cal que s’analitzi. Només cal entrar el política i adonar-se’n. Potser refugiat en aquesta màxima escric sobre allò que rebutjo, i ho faig amb una barreja de fàstic i de pena per tot allò que s’ha esdevingut i que encara dura.

Quan redacto aquestes línies fa poques hores que han trobat el cos sense vida del petit Julen. A aquestes alçades dono per fet que tothom sap de que parlem: El nen de dos anys que va caure accidentalment dintre d’un pou a la població malaguenya de Totalán. La incredulitat de la societat ha anat en augment a mida que els dies anaven passant, i que l’esperança (si és que la va haver en algun moment) de trobar-lo viu era cada vegada més inversemblant.

Ha estat tot el procés un nou exercici (un més) d’exaltació de la morbositat en grau superlatiu. Evitaré entrar en detalls per no caure en el mateix parany que els diversos mitjans de comunicació, dels quals, molt pocs en surten ben parats. Ha estat un nou relat de fets sense cap interès per a l’objectiu (el rescat), i una nova mostra de misèria humana. Poques coses es salven. Si de cas la solidaritat de tothom que ha contribuït a la ingent tasca de recuperar-lo, i el recolzament a la família que, -no ens enganyem-, sempre trobaran l’escalf en aquells que els són més propers, que en l’ignominiós circ mediàtic de les cadenes televisives, una de les quals, per reblar el clau, va tenir la poca vergonya d’emetre un programa especial quan ja eren sabedors que el tràgic desenllaç estava a prop.

Diuen els psicòlegs que la raó de l’atracció per la morbositat rau en el fet de que el subconscient ens fa recordar que vivim entre la vida i la mort. El diccionari defineix al morbós com a “qui té una inclinació per a les coses nocives”, la qual cosa practicada en el cau de la intimitat o en el sinus personal, no hauria de tenir més transcendència. Ara bé, quan una desgràcia s’usa a fi i efecte d’augmentar una audiència des de l’entreteniment, i com a conseqüència omplir la caixa de reclams publicitaris, estem parlant de quelcom evidentment insà, i per suposat desproveït de qualsevol ètica.

Aquests mateixos psicòlegs, atribueixen l’augment de la tendència a la manca de referents, en una societat acomodada i que ha perdut l’interès per les disciplines tradicionals, (literatura, filosofia, història…) Jo afegeixo que a la vida tot, absolutament tot, depèn del diner i del seu acopi. I completant el que deia unes línies més amunt, tot s’hi val per arribar a l’objectiu marcat. La voràgine que tot ho arrabassa i que passa per damunt del bé i el mal, esdevé l’eina més preuada per aquells que busquen assolir, al preu que sigui, llur objectiu.

En poques hores, com a molt en pocs dies, Julen serà història. I des de la pena a la qual per suposat no sóc aliè, sé que caurà per sempre més, no al pou, sinó a l’oblit del somni dels justos, com tants i tants altres casos es donen constantment. Avui es dia de televisió apagada, (o de mirar sèries), i de tenir la veritable esperança de que la família pugui amb el temps, recuperar-se no només del dolor per la pèrdua d’aquest segon fill, sinó també del mal que, una vegada més, les feristeles carronyeres els han produït. Un mal que, el fet de que ara sigui menys tangible, no significa que no s’hagi dut a terme. Descansa en pau, petit.

Comparteix
Avatar

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies