Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Vicent Sanz Enguany he passat unes festes d’agost diferents. I inoblidables. Javi Ferrer, l’alcalde de Traiguera, va proposar-me ja al mes d’abril que fos...

Vicent Sanz
Enguany he passat unes festes d’agost diferents. I inoblidables. Javi Ferrer, l’alcalde de Traiguera, va proposar-me ja al mes d’abril que fos el mantenidor de les festes d’agost del poble i vaig acceptar la invitació sense dubtar ni un moment. Va ser una conversa breu i intensa, com solen ser les converses transcendents a Traiguera: a l’àgora de l’espai públic, directes, sense circumloquis, i amb resultats. Ser mantenidor de les festes és un paper que s’escau a una persona inclinada a les lletres, i un oferiment impossible de rebutjar a causa d’una vocació de servei imperativa. Davant d’un reconeixement d’aquestes característiques, val la pena entrar-hi decididament.
En síntesi, el mantenidor o mantenidora d’unes festes majors com les de Traiguera, ha d’intervenir com a pregoner en l’acte de proclamació de les regines, un esdeveniment que es mereixeria un estudi antropològic en profunditat, que vaig assajar al projecte Imatge de Traiguera, amb especial referència a la meua vila natal, i que avui dorm en un disc dur extern. Aquesta és la funció principal del mantenidor: fer una intervenció que realce l’acte inaugural de les festes, sens dubte el més lluït dels que tenen lloc durant els dies, mínim d’una setmana, que duren les festes. No és l’únic en què participa el mantenidor. El protocol marca que assistisca als actes religiosos patronals i també, ja fora de programa, al dia de la Mare de Déu, que en el calendari modern s’ha traslladat al primer diumenge de setembre, en què té lloc la romeria més important de l’any al santuari de la Font de la Salut.
Cada acte té el caràcter i el valor que té i la participació de les autoritats municipals ve marcada per la tradició, que també determina les característiques i el valors de tots els altres actes festius. S’hi pot estar d’acord i compartir-ho o potser no tant. En tot cas, una vegada acceptada la invitació, és qüestió de respondre-hi de la manera més adequada. No cal dir que el discurs del mantenidor , essent tan puntual dins del programa de festes, n’és una peça bàsica, perquè és l’expressió de l’esperit col·lectiu i marca el to d’un acte en què es persegueix la comunió entre el públic assistent i la representació de la col·lectivitat, representada en les regines i en les autoritats, amb l’alcalde al capdavant. És per això que, a més del caràcter protocolari, formal, el discurs de la persona que fa de mantenidor, la seua sola presència i exposició als ulls de la gent, també té un contingut polític. No en el sentit partidista del terme, sinó en el de representació de la polis, de la comunitat i la seua vida pública. No arriba a tenir el simbolisme de les regines, que llueixen a la seua banda els colors de la bandera valenciana, ni la capacitat de la banda interpretant l’himne, tot d’allò més oficial. Es tracta, en el seu cas, de bastir el relat, de dotar d’un sentit específic l’acte inaugural de les festes i a ser possible de transcendir-lo i fer alguna aportació al voltant de les festes i de la vida pública de la comunitat, d’insuflar-los un sentit, un esperit. Difícil fer-ho a la perfecció.
No hi ha res com l’exemple. Per preparar el discurs i altres detalls de tot plegat, vaig documentar-me mirant els vídeos de Canal 56 d’anys anteriors. Només dels dos anys anteriors. Desconec si es van enregistrar els de 2014 enrere. en línia no els vaig saber trobar. Vaig llegir alguns d’aquests discursos a la revista Traiguera, que els transcriu cada any en el número de setembre. També vaig assessorar-me per saber com més exactament millor què és el que espera sentir el públic en una ocasió així. Amb aquestes orientacions i el bagatge del que entre abril i agost havia anat pensant de tractar, imaginant de dir, vaig fer una primera redacció, la vaig llegir en veu alta i vaig retocar-la en conseqüència, en atenció a al durada i a detalls que sobraven o que hi faltaven. Evidentment, no tinc la perícia d’un actor com Albert Pérez, un actor consagrat que ja va fer aquest mateix paper fa uns anys i que no necessita tenir res escrit per per fer saltar les emocions, sinó que en té prou amb unes quantes idees ben trenades dites amb l’entonació i la claredat apropiades a la situació. Encara, abans dels darrers assaigs de lectura en veu alta, vaig consultar puntualment Els secrets de parlar en públic per acabar d’ajustar-me a l’execució de la intervenció. Val a dir, en aquest sentit, que no cal amagar els recursos expressius que cadascú posa en joc quan ha de parlar en públic, per exemple assajar fins que es modula l’execució a l’objectiu comunicatiu. Si els músics ho fan incansablement, és lògic que també es faça quan no s’hi està acostumat.
Crec que el contingut del discurs va fer diana en l’objectiu perseguit i que la interpretació va acompanyar-lo. Ho dic a la vista del retorn que després vaig anar registrant durant aquella mateixa nit i els dies que van venir a continuació. Aquest fet, realment, més que la pròpia participació, és el motiu per dir que he passat unes festes d’agost diferents i inoblidables.
Us invito a veure l’acte: http://canal56.com/2017/08/traiguera-presentacio-de-les-reines-de-les-festes-majors-12082017/

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies