Vinaròs News

Històries d'avui en dia

J.MIQUEL BAUSSET Són molts els ancians que reben de l’estat una pensió vergonyosa. Molts jubilats cobren menys de 735 euros al mes i d’altres,...

J.MIQUEL BAUSSET

Són molts els ancians que reben de l’estat una pensió vergonyosa. Molts jubilats cobren menys de 735 euros al mes i d’altres, menys de 350 euros mensuals.

 La manera com un estat tracta les persones més fràgils de la societat és una prova de la sensibilitat (o de la falta de sensibilitat) dels seus governants.

 Al costat de l’escàndol que suposa una pensió que només permet de sobreviure o malviure, trobem pensionistes que naden en l’abundància, fins i tot en persones de conducta diguem-ne més que irregular.

 Fa unes setmanes el diari Información (20 de març) exposava la situació d’alguns condemnats pel GAL i per les targetes black, entre els pensionistes del Congrés, que paga pensions a més de cent ex-diputats i ex-senadors.

 El 2011 es van suprimir les anomenades pensions parlamentàries a causa, segons ens van dir, de la crisi econòmica. Però en l’actualitat encara reben la pensió més de cent ex-parlamentaris que van estar un mínim de set anys a l’escó i que en jubilar-se havien arribat al límit màxim de percepció de pensions. Per això el Congrés de Diputats, amb càrrec al seu pressupost, ingressa mensualment la quantitat que necessiten eixes persones per tal que arriben a la pensió màxima. D’aquesta manera, 111 ex-parlamentaris continuen cobrant aquest complement de pensió.

Un primer detall, i no menor, és per què els parlamentaris, amb un mínim de set anys a l’escó, ja poden cobrar de les Corts espanyoles. Els treballadors poden cobrar una pensió o un complement si han treballat només set anys en una empresa? És evident que aquest fet de poder cobrar un complement per treballar set anys al Congrés o al Senat, porta una gran desafecció envers la política, a més de ser una gran injustícia.

 Dels 111 ex-parlamentaris, n’hi ha dos que cobren més de 3.000 euros: Jaime Ignacio del Burgo, amb 27 anys a les Corts, primer amb UPN i després al PP; i Pablo Castellano, amb 16 anys a les Corts, amb el PSOE i amb IU. Res a dir si legalment els correspon això.

 Altres ex-parlamentaris, concretament 11, cobren un complement que oscil·la entre 2.000 i 2.500 euros mensuals i 17 més, reben entre 1.500 i 2.000 euros cada mes.

El cas més flagrant entre aquests darrers és el del Sr Guillermo Galeote, parlamentari del PSOE entre 1977 i 1993, que va dimitir com a responsable de finances del partit en 1991 pel cas Filesa, i que cobra 1.839 euros mensuals. O José Acosta, també del PSOE, diputat durant 29 anys, condemnat a un any de presó per les targetes black de Caja Madrid, que cobra 1.098 euros.

O encara Ricardo García Damborenea, secretari dels socialistes biscaïns i diputat entre 1982 i 1989, condemnat per col·laborar amb el GAL i condemnat a set anys de presó pel segrest del Sr. Segundo Marey, que cobra 2.050 euros mensuals.

 Caldria, en un estat equitatiu i amb sensibilitat social, que aquest afavorira les persones més fràgils de la societat. I pel contrari veiem que un diputat, pel fet de ser-ho durant set anys, cobra més que un pensionista, que ha de malviure amb 735 euros al mes o amb només 350.

 Així com l’arquebisbe màrtir Óscar Romero deia que ‘la justícia és com una serp: només mossega els qui van descalços’, també podem dir el mateix de l’economia, que maltracta els més dèbils i protegeix els poderosos. Amb tot, un estat hauria de mostrar-se sol·lícit amb els dèbils. I no només no fa això, sinó tot el contrari: es mostra fort amb els dèbils i dèbil amb els poderosos.

Els dirigents de l’estat haurien de tindre en compte el que denuncia el Psalm 81: ‘Fins quan sentenciareu contra justícia, afavorint la causa dels culpables? Són els dèbils i els orfes que heu d’afavorir: feu justícia als pobres desvalguts, allibereu els indigents i els febles, arranqueu-los de les mans dels injustos’.

El govern espanyol també hauria de tindre en compte les paraules de Gandhi, quan a la pregunta sobre què destrueix l’ésser humà ell respongué: ‘La política sense principis, la riquesa sense treball i els negocis sense moral’.

El govern espanyol, igualment, hauria d’escoltar les paraules del papa que ‘convida els governants a estar al servei del bé comú i a tindre en compte l’ètica i la solidaritat’ (16 de maig de 2013). El papa denuncia el capitalisme salvatge ‘que ha ensenyat la lògica del benefici a qualsevol preu’ i que porta ‘l’explotació sense contemplar les persones’ (21 de maig de 2013). I encara, el papa Francesc ens parla dels ‘hòmens i dones sacrificats als ídols del benefici i del consum’ (5 de juny de 2013).

Però, desgraciadament, l’Estat espanyol, en compte d’estar atent a les necessitats dels pensionistes, es mostra fort i dur amb els qui són els més dèbils de la societat. I només una mostra: Espanya és la setena potència mundial en la fabricació d’armes. Un gran honor per a l’estat. I entre el 2012 i el 2016 Espanya va ser el tercer proveïdor d’armes a l’Aràbia Saudita. I una altra mostra de la sol·licitud de l’Estat pels qui més pateixen: quins són els comptes econòmics del rei emèrit i de l’actual? Convide els lectors de Vilaweb a veure el programa de TV3 ‘Preguntes freqüents’ del dissabte 21 d’abril. Segur que veuran les coses més clares i sabran els diners que cobra el rei emèrit i l’actual. Perquè després diguen que no hi ha diners per als pensionistes.

Comparteix

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies