Vinaròs News

Històries d'avui en dia

JOSEP MIQUEL BAUSSET  Cap d’aquests estaments, seguretat i protecció, ensenyament i sanitat, no haurien de patir cap mena de retallades, ja que constitueixen la...

JOSEP MIQUEL BAUSSET 

Cap d’aquests estaments, seguretat i protecció, ensenyament i sanitat, no haurien de patir cap mena de retallades, ja que constitueixen la xarxa bàsica que dóna solidesa i futur a un país.

I quan dic metges, pel que respecta a la sanitat, vull dir també infermers, personal auxiliar i de serveis, així com l’atenció espiritual als malalts que ho demanin.

Althaia, a Manresa, té grans professionals de la sanitat, que es caracteritzen també per la seva gran humanitat.

Durant els disset anys que vaig ser infermer de la comunitat de Montserrat, vaig conèixer a Manresa metges i infermers que, enmig del dolor, fan més suportable conviure amb la malaltia. Són homes i dones que, per vocació, estan al servei de les persones més fràgils de la societat en uns moments on la pèrdua de la salut ens fa vulnerables. Homes i dones que, a més de ser competents en la pròpia matèria, tenen una gran humanitat, una extraordinària sensibilitat. Són homes i dones que, a més de ser bons metges o infermers, tenen la capacitat d’escoltar el malalt, de mirar-lo, de “perdre” temps amb les preguntes que fem els malalts. I encara que n’oblidaré alguns, recordo bons professionals com Josep Mª Garcia Boldú, Joan Camí, Andreu Garcia Aznar, Hèctor López Llauradó, Raül Libori, Lluís Guerrero, Albert Idígora i també Montserrat Domènch, Lídia Creus, Elisabet Gorgues o Laura Ros.

En un article preciós de Carles Capdevila, “La bona infermera i l’art de ser pacient”, aquest periodista deia: “Per sort els hospitals són escoles de formació en l’espera, amb grans professionals de la cura. El personal d’infermeria combina dosis de medicaments pautades, amb dosis enormes de paciència regalades, amb les quals també ens curen”. Carles Capdevila deia que “les nits es fan llargues i fosquíssimes a l’habitació”. Però en aquestes nits sempre hi són les infermeres, atentes i sol·lícites per tal de solucionar el problema de la via que no va bé, per administrar el calmant, per oferir una beguda, per prendre la pressió, la temperatura o fer un electro, a més de les analítiques i altres proves complementàries.

Les habitacions (i potser encara més els boxs d’urgències) són, com diu Carles Capdevila, “un màster en respiracions alienes molt properes”, ja que hi ha “pocs centímetres entre el teu dolor i el d’aquell desconegut, amb qui socialitzeu roncs, tos, punxades, temors i esperances”.

Per això les retallades no haurien d’afectar gens ni mica els mossos, que vetllen per la nostra seguretat i llibertat, els mestres, que ajuden els més joves a créixer intel·lectualment i els metges, que tenen cura de la nostra salut. A Manresa tenim la sort que a Althaia hi ha persones sensibles i competents de les quals ens hem podem fiar. Per això, com diu Capdevila, “t’adones que ets en les millors mans, les de professionals de la paciència”, que “repeteixen el mateix deu cops com si fos la primera vegada, escampen afecte i tendresa i normalitzen el que es fa impossible que et sembli normal”.

Comparteix
Avatar

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies