Vinaròs News

Històries d'avui en dia

JOSEP MIQUEL BAUSSET Un any més el Nadal, la commemoració del naixement de Jesús a Betlem, omple de goig l’Església i el món. És...

JOSEP MIQUEL BAUSSET

Un any més el Nadal, la commemoració del naixement de Jesús a Betlem, omple de goig l’Església i el món. És Déu que es fa home i que ve a nosaltres a compartir la nostra vida i la nostra història. I en el Nadal els creients, encara que per tradició cultural també ho fan molts no creients, posem el pessebre i l’arbre de Nadal, dos signes, que com ha dit el papa Francesc, “mai no deixen de fascinar-nos”, ja que “ens parlen del Nadal i ens ajuden a contemplar el misteri de Déu fet home per estar a prop de cadascun de nosaltres”. Com ens diu el papa, en el pessebre o betlem “descobrim com un reflex de la llum i de la tendresa de Déu” i per això el pessebre ens ajuda a viure la festa del naixement de Jesús.

És en el pessebre, amb Jesús, Maria i Josep, amb els pastors i els mags d’Orient, on descobrim la presència del Déu Infant, que és acollit pels senzills i pels nets de cor, pels pobres i per aquells que confien en Déu. Jesús no és acollit pels poderosos com Herodes (i com els Herodes actuals), ni pels orgullosos, ni tampoc pels qui són insensibles al sofriment del nostre món. Per això el Nadal ens convida aquella fraternitat que ens fa descobrir el Déu Infant ens els qui pateixen. I per això mateix posem al pessebre els pastors, que són els pobres, com hui ho són els refugiats o els immigrants. I també els qui no tenen res, com Maria i Josep, que no van trobar un lloc per a refugiar-se, com els qui hui viuen al carrer. I els mags vinguts d’Orient, que guiats per una estrela buscaren el Déu Infant. Per això el pessebre de l’extremadreta no té ni mags, és a dir, estrangers, ni pobres. El pessebre de l’extremadreta no vol immigrants, ni refugiats, ni àrabs, ni negres, com els Reis d’Orient.

Nadal és el Déu-amb-nosaltres. Per això en Nadal, com ha dit el papa, “no naix un arbre. Naix Jesús”, la Paraula de Déu, el Déu que es fa carn. I per això els cristians no podem celebrar un Nadal sense que es note. Difuminat, maquillat o desfigurat. Un Nadal en el que el consumisme, la festa i la gresca no ens deixen vore el misteri de l’amor de Déu, revelat en l’Infant de Betlem. Com ha dit molt encertadament Núria Iceta (El Periódico, 12 de desembre de 2018), “Nadal és despullar-se de tot i anar a la senzillesa d’un estable, del naixement d’una promesa de futur. És la simplicitat d’una família que trenca esquemes”. I és que els llums al carrer i els dinars i sopars o els regals, poden emmascarar i amagar l’autèntic significat del Nadal. En aquests dies de Nadal, com diu Núria Iceta, desgraciadament, “l’excés de llums no és per veure-hi millor, sinó per enlluernar-nos i difuminar els matisos”. Per amagar l’autèntic sentit del Nadal.

Dissimular o emmascarar el Nadal és mirar cap a una altra banda. És tindre Jesús (i amb ell tothom qui pateix) segrestat o oblidat. Per això l’any passat l’amic Joan Francesc Mira, escandalitzat per aquells que amaguen l’autèntic sentit del Nadal, m’escrivia un mail que, amb el seu permís, vaig a reproduir: “Per a mi és molt trist, cada any, comprovar l’estupidesa (cultural i històricament suïcida) de tants suposats “progres”, “laics”, o gent que es diu d’esquerra, que pretenen deixar sense contingut una festa que sense el fonament cristià, resulta buida i banal…..Així, el Nadal”, continuava Joan Francesc Mira, “seria només menjar i beure, fer gresca, consumir i tot això….una pena”. L’amic i escriptor valencià em deia encara: “Només faltava el “Papà Noel”, vingut des dels boscos boreals, a substituir els nostres pobres pastors de Betlem i els entranyables Reis de sempre. En fi, estimat, que entre els fidels profunds com tu i els teus companys, i els cristians “practicants” i culturals com jo, no sé si aconseguirem aturar el disbarat destructiu d’una “laïcitat” mal entesa i pitjor aplicada”. L’amic Joan Francesc Mira també m’envià un article seu (El Temps, 5 de desembre de 2015) on exposava magistralment quin és el sentit del Nadal.

També el periodista Manel Cuyàs, en el seu article: “Llums de Nadal” (Avui, 18 de desembre de 2018), posa en relleu la incongruència del Nadal “descafeïnat”: “L’altre dia vaig passar pels carrers cèntrics de la capital i l’ànima em va caure als peus”, amb llums que “tant serveixen per Nadal com per una revetlla”. L’escriptor recorda que quan era menut, i hi veia el Bon Nadal als llums als carrers: “Va ser la primera expressió escrita en català permesa públicament, a condició que a l’altre cap de carrer digués: Felices Navidades”. I diu encara Manuel Cuyàs: “El Bon Nadal i la seva traducció han desaparegut en favor del “Bones festes”. Si dius “Bones festes”, és lògic i normal que els llums que les celebren serveixin per Nadal i per una festa major”.

També la periodista Empar Moliner, provinent d’una família de Borriana, ha escrit l’article: “Nadal laic” (Ara, 12 de desembre de 2018), on ens recorda la felicitació de Nadal dels reis d’Espanya, en una foto en un mirador d’Astúries. Al rei, com diu Empar Moliner, “li han donat un bastó d’attrezzo, com si fos un pastor de cabres (hispàniques)”. Empar Moliner diu que al rei, “el bastó li queda molt bé, i, de fet, sembla més útil per reclamar mà dura contra els catalans que per fer una caminadeta”. La periodista diu finalment que la dels reis és una felicitació “laica”. I continua així: “Però això quin sentit té?. El Nadal és una festa religiosa. I si tu vols felicitar els súbdits de manera “laica”, no els felicitis per Nadal. Felicita’ls per Cap d’Any o pel Dia Sense Cotxes. Felicitar el Nadal de manera laica és tan absurd com inaugurar una carnisseria de manera vegana, com fer esport de manera sedentària, com ser participant en orgies de manera cèlibe, com voler la igualtat i ser monàrquic”.

I és que el Nadal és la festa de l’amor de Déu. Per això el bisbe màrtir Òscar Romero, deia el 24 de desembre de 1979, uns mesos abans que l’assassinaren: “Hauríem de buscar l’Infant Jesús, no en les imatges boniques dels nostres pessebres. Hauríem de buscar-lo en els xiquets desnodrits que han anat a dormir sense sopar, entre els xiquets que vénen diaris i que s’adormiran embolcallats en els periòdics, als portals”.

Que el Nadal ens faça nàixer en nosaltres l’amor de Déu, per així reconèixer l’Infant del pessebre en els pobres, en els immigrants i en els refugiats, en els qui viuen sols, en els qui estan a la presó o a l’exili, en els ancians abandonats o en els xiquets que passen fam. Que el Nadal ens ajude a deixar de banda els egoismes i la superficialitat de vida, el consumisme i la indiferència envers els qui pateixen.

Que el Nadal, que el Déu-amb-nosaltres, ens ajude a eixir de nosaltres mateixos per anar a l’encontre de tots els qui sofreixen.

Comparteix
Avatar

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies