Vinaròs News

Històries d'avui en dia

El pregó de les festes de Sant Joan i Sant Pere 2018 El pregó de les festes de Sant Joan i Sant Pere 2018
MERCEDES RODRÍGUEZ I em vaig dir…QUI Sóc jo per a merèixer l’honor de començar les festes de Sant Joan i Sant Pere, per a... El pregó de les festes de Sant Joan i Sant Pere 2018

MERCEDES RODRÍGUEZ

I em vaig dir…QUI Sóc jo per a merèixer l’honor de començar les festes de Sant Joan i Sant Pere, per a posar nom  als primers sentiments d’uns dies tant importants , especials i,  per altra part,…TANT Poquets? Qui sóc jo?

Les primeres matinades després d’haver-me convidat a fer el pregó , el meu cap  es va omplir de records, de paraules,  i emocions al voltant de Vinaròs… I ho vaig veure clar, jo sóc una vinarossenca com tots vatros, però nascuda a Barcelona, com alguns haureu nascut a Tortosa, València, Marroc, Argentina, Andalusia, Aragó, Romania, Equador…VES A saber a on!  El destí em va dur aquí un dia i Vinaròs…NO Millor,  els vinarossencs i vinarossenques  em van  acollir i em van fer seua.

El primer enamorament per aquesta noble ciutat, perdoneu   però prefereixo dir «el meu poble». Bé, con deia, el primer enamorament per aquest poble, em ve de molt lluny, fa  ja uns 54 anys, i em ve de la  ma de ma mare i de les seues paraules tendres, què més dolç que les paraules d’una mare, què més emotiu que la llengua materna : «tresoret», «xicoteta», «quines cuixetes», «quins sacsons», « a fer nonon».

Ella era  llépola i romancera i a vegades tenia desfici. Quan entrava a nedar a la mar, la cara se li transformava i només podia dir amb el seu somriure ample: «no mos cal res més»…I Era feliç.

En tots els anys que va viure a Barcelona , mai va canviar la seua parla. Recordo que quan anava amb ella al mercat  preguntava… «a quan va lo rap?» A quan va lo meló de moro? I li deien: « que vosté és de Lleida? I contestava sempre , amb el seu somriure ample, «no sinyor, sóc de Vinaròs»

Ja de menuda vaig veure de seguida que aquest parlar ja era meu. Em sentia especial , privilegiada, quan a l’escola, pels anys 70 , una xiqueta amb dos coetes que li deien norma, ens aconsellava fer ús d’algunes paraules que s’havien anat perdent amb els anys. A mi em sobtava que digueren que era més originari dir « granera» que «escombra», o millor «capçó» que «drap»…NO Entenia res!!

A casa meua sempre havíem agranat i  ens eixugàvem les mans amb un capçó.

Este  parlar  sempre m’ha tingut encisada…M’ENXISA.

Estic a la biblioteca de la  universitat de Barcelona, és l’any 1988, estic preparant oposicions… I estic fartet… No existeixen ni mòbils ni ordinadors ni cap aparell per a evadir-me…NECESSITO Una pausa…QUÈ Faig? Busco als prestatges? I que trobo!!! Un gran diccionari  es diu  Alcover i Moll. Es un diccionari diferent a més de donar definicions, posa  com es pronuncien les  paraules…I  Entre parèntesi indica en quin lloc les utilitzen!  I començo la recerca…QUÈ Busco?…BUSCO Paraules que diu ma mare i no diuen els barcelonins… Trobo moltes on posa entre parèntesi, Vinaròs: «garramós» «cassònigues», «angorfa», « bascoll», «fardatxo»…  Expressions com «fer safrà» «més negre que un astalsí» i moltes més.

Pregonera Mercedes Rodríguez, Ja estem en festes!, mireu molt més: https://www.vinarosnews.net/category/s-joan-spere/

Publicada por Josep Emili Fonollosa Antolí en Viernes, 22 de junio de 2018

M’aturo i llig  «farinada»: «menjar que antigament feien amb pasta de farina amb oli cuita al forn;  avui hi solen posar confitures» i entre parèntesi , Vinaròs. Tanco els ulls i sóc capaç de sentir l’olor que fa tota la casa el dia que ma tia prepara la pasta per a fer «farinaes»

Vinaròs i les seves paraules m’han seguit per tot arreu. Va estar un amor a primera vista . Com m’agrada el parlar de ma  mare.

El segon enamorament cap a Vinaròs va vindre d’aquest entorn que tenim, i les matinades m’han portat més records  al voltant de dos dels majors encants del nostre poble: la mar i el cel.

Finals dels 80, viatge Barcelona -Vinaròs, tota la família en… El sis-cents, no, crec que ja portem l’opel corsa .POT Ser per a  la primavera, pot ser per a  sant joaní, per a festes. Sortim de l’autopista, carretera d’Ulldecona cap al  carrer sant Francesc, a casa de ma tia pilar, o cap a sant roc, al xalet de la tia non. Baixem les finestres del cotxe, tanquem els ulls i comença el joc. « a veure qui sent primer l’olor a mar!», No val fer garrames» !! I ho sentim tot, respirem mar, respirem tarongers, respirem romer…Deixem enrere la ciutat, respirem pau.

Quan vaig venir a viure a Vinaròs, farà ara 23 anys, al principi parlava molt amb les amistats de Barcelona . Els deia que els enyorava, però que la mar em feia companyia i que era tant bonica!

Veig cada dia la mar i estigui com estigui sempre em te captivada…Com ens captiva a tots els vinarossencs i vinarossenques. No llevem mai els ulls de la mar, tinguem cura d’ella, no  només és el gran tresor del nostre poble, sinò de  molts pobles germans.

Mun pare no és d’aquí , és de molts llocs i a l’hora no és de cap. D’ell em ve posar els ulls al nostre cel i el sento dir:

» En ningún lugar he visto un cielo y una luz como la de aquí, no sé si es el  azul  o el blanco de sus nubes«. A ell li va enamorar ma mare i aquest cel nostre, cel que és encara més preciós si és ell el que el mira.

El tercer enamorament em ve de les persones, per què? què  serien  els pobles on vivim si estiguérem sols?

Vinaròs m’ha donat totes les persones que hagués pogut desitjar: un company de vida, vinarossenc, la seua família; la germana que no he tingut però  que he triat; amigues per a compartir la vida sigue dolça , sigue agra, amb una tassa de te o una cervesa a la ma; una colla al voltant d’una taula en dies tant especials com  Sant Sebastià, pasqua, cap d’any o la màgica nit de Sant Joan; m’ha regalat persones amb qui puc compartir el pa i les «torrades amb oli» els diumenges pel matí; m’ha posat al meu costat lluitadors i lluitadores que treballen per la justícia social; m’ha oferit una família farandulera que m’omple el cor i em dona rialles i bogeria; m’ha regalat companys i companyes per a treballar en el món de l’educació amb la il·lusió i l’estima per les «personetes» que tenim a les nostres mans… Els alumnes, quants alumnes i  quantes alumnes he conegut a  Vinaròs.

A diferència del que em passava a Barcelona, on l’alumnat acabat el curs  i canviar de centre no els veia mai més, aquí puc gaudir d’ells anys i anys, pels carrers , a la platja, a les botigues , al mercat, als bars, a l’hospital, a l’ajuntament, als  despatxos, a  les escoles…I Fins i tot compartint ja la docència colze a colze… No te preu veure com es fan grans  ells i elles  i els seus fills i  les seves filles.

Però no sols jo he estat l’afortunada de ser vinarossenca. Als meus fills Vinaròs els ha donat una llengua que estimar, amics , i més que amics. Una platja amb bandera roja , quan abans no hi havia vigilància, amb unes «oles» i uns cops grans molt grans, on jugaven amb l’emoció i el perill. No ens hem d’enganyar… Què inconscients, però quina xalera!

A Vinaròs han tingut esports, natura, cultura, tradicions , festa, molta festa i música molta música, (gràcies, músics que ens acompanyeu ara i sempre). Aquí han fet  arrels, necessàries per a ser tolerants i dialogants, per a comprendre que som diferents , estimem diferent, pensem diferent, parlem diferent, i creiem diferent, però tots som iguals quan estimem la nostra terra.

Festa, música… Festes de Sant Joan i Sant Pere, continua l’enamorament.

Les meues primeres festes em porten a  amagar-me entre les cames  de  ma tia pilar ,  a casa de les fora, al passeig, la nit dels focs artificials…Al Casino,  a veure des del pis de dalt com ballaven passos dobles amb mantons de colors. A l’olor a traca pel carrer major i el carrer socors. Als nanos i als gegants, la fira…

Ja adolescent les revetlles es fan grans, la carpa de festes i les orquestres …El Ball , quantes hores ballant i esperant veure néixer el sol a  la mar. Ai la primera revetlla qui la tornés a passar!!

Reines i dames, quines festes aneu a viure. Esteu aquí dalt per a dur amb orgull un trosset del vostre Vinaròs, com el van dur ma sogra  ,les meves  nebodes i ma filla mar. Esteu aquí dalt com a mostra de la  diversitat del poble : la penya Pan i Toros, associació caça Sant Sebastià, el Casino, La Alianza, la música; l’esport amb la penya barça , la penya valència, i la madridista, el tennis, Gentsana, el Nàutic, Locura , el patinatge; la Caixa Vinaròs, la nostra,  i les escoles on està la llavor més tendra del poble. Quantes entitats i quantes xiques han  xalat  com vatros ho fareu enguany, vivint amb  il·lusió la festa amb majúscules , amb protagonisme. Jo avui us convido a viure la festa, però també  a ser dones valentes i lluitadores, apassionades i treballadores, a  trobar la felicitat amb tot allò que estimeu.

Us miro i veig moltes caretes que no conec, però qui sap si algun dia ens trobarem a les aules… Veig altres que són conegudes, potser avui estan més calladetes que quan estan a classe a les 8 del matí. Avui us veig engalanades per a la festa . Amb els vestits tradicionals i les vostres joies… Però us veig igual de boniques que a les 8 del matí.

Desitjo que xaleu com desitjo que sapiguem ser  capaços  de donar-vos una bona educació, cultura, plaer per la lectura , esports, cura pel medi,  valors , teatre i música  si fos possible en bons espais … I més i més  i  més!!

Ja per a acabar, una petita reflexió. Tot  va canviant en el temps, però el que és important  és l’home i el seus sentiments.  Aquesta idea ens la transmet  l’escriptor azorín amb les següents paraules:

«Progresará maravillosamente la especie humana; se realizarán las más fecundas transformaciones. Junto a un balcón, en una ciudad, en una casa, siempre habrá un hombre con la cabeza, meditadora y triste, reclinada en la mano. No le podrán quitar el dolorido sentir»

Avui no parlem de tristesa , avui parlem de  sentir i de festa:

« Canviarà el lloc on està «l’entoldat», els colors de les faldilles ;i fins i tot, potser,  no hi haurà faldilles; les llums seran més  potents i  tindrem noves peces musicals ; hi haurà diferents dirigents i noves propostes culturals… Però  no ens podran  llevar  el sentir de la festa i la tradició,  l’estima pel nostre poble i espero que ens quedi l’essència  dels vinarossencs i vinarossenques : la llengua , el cel i la mar i  el valor i l’amor per les  persones.

Que en aquestes festes  diguem sí quan vulguem dir sí, que els braços siguen per abraçar, que les paraules ens arriben al cor i ens acaronin com ho far la mar,  que  ens omplim de festa sense fer-nos mal el cos,  i que visquem l’amor amb majúscules. Passem bones festes

Visca les festes de Sant Joan i Sant Pere, visca Vinaròs!

Tota l’actualitat de les festes: https://www.vinarosnews.net/category/s-joan-spere/

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies