Vinaròs News

Històries d'avui en dia

MARIAN FONELLOSA La prioritat del règim a tot Espanya va ser l’ordre públic, com hem vist a l’article anterior, però a més els poders...

MARIAN FONELLOSA

La prioritat del règim a tot Espanya va ser l’ordre públic, com hem vist a l’article anterior, però a més els poders polítics van voler difondre entre els ciutadans unes actituds millor adaptades a les transformacions econòmiques imposades pel liberalisme i més respectuoses amb els valors morals defensats per l’Església.

Relacionat amb la voluntat de canviar comportaments de la població es produeix, com ha remarcat Josep Fontana i igual en bona part d’Europa, la persecució d’hàbits tradicionals del món rural que xocaven amb la consolidació de la propietat burgesa. La protecció de la propietat privada arribava al punt de prohibir certes pràctiques, que en la majoria dels casos representava un suport a les economies més febles, quan no un únic suport. Les prohibicions implicaven les corresponents multes. Es prohibeix als caçadors de guatlles el poder entrar en els blats i altres sembrats de l’horta  amb gos o sense, sota multa de 20 rs.vn i pagament danys i perjudicis. Van ser freqüents les infraccions menors castigades amb multes, però sempre hi havia el perill d’una condemna judicial. S’aplica el codi penal als que no acatin la prohibició de fer llenya i buscar cargols travessant vinyes garrofers.

La burgesia i el poder, consideraven com a elements pertorbadors de l’ordre social manifestacions de diversa índole que poguessin diferir de la seva estricta consciència moral, manifestacions de carrer, encara que fossin d’alegria, els desacataments a la religió … eren punts de fricció amb l’àmplia idea de l’ordre que dominava a mitjan segle XIX, d’aquí l’interès de les autoritats locals i provincials per reglamentar aquest tipus de conductes, de tipificar-les i, en últim extrem, de marginar-les. Entre altres normes: es prohibeix excedir-se en les músiques del diumenge de la Rosa que des de temps immemorial s’acostuma a fer, i als que fan cançons immorals, com a demostració d’alguna burla a persones davant de casa, ni blanquejar ni cap altre senyal. També es prohibien mitjançant bans les disputes als carrers.      

Les festes de carnaval eren una ocasió per al poble d’exercir una crítica social, i un alleujament. També quedava reglamentat i es regulen els que consideren excessos: es prohibeix que els que portin disfressa o màscares puguin incomodar ningú, sota multa de 20 rs.vn. També el joc està controlat: es prohibeix jugar a les xapes i cartes pels carrers i pels afores de la població. Es recorda als propietaris de cafès i tavernes, no admetre gent a partir de les deu de la nit … Aquest és un concepte de moral pública com a exemple ciutadà més que una educació moral al permetre aquesta activitat en llocs privats o públics controlables, com les tavernes. En els arxius trobem amb freqüència càstigs o multes imposats per les autoritats davant desordres per comportaments poc cívics.

Fonts: Arxiu Històric municipa. Vinaròs.

        FONTANA,La fi de l’Antic Régim i la industrialització: 1787-1868,     vol           V de la Història de Catalunya dirigida poer Pierre Vilar,        Barcelona           1988. p. 308.

                    EL FORTÍ VINARÒS INTERCULTURAL

                        www.elforti15.blogspot.com.es

Comparteix
Avatar

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies