El Cervol, VII

MAURI ESTELLER 

Tal i com vam comentar a l’anterior col·laboració avui arribarem al moli Fole, aquest està situat al polígon 6 del terme de Sant Jordi, comunment  coneixem  aquest indret com els “rius”. El moli es troba al marge esquerre del Cervol i justament enfront, al marge dret,  tenim la finca de la “bota”.

Aquest molí, diu la tradició que  mai va funcionar, quan tot estava ja preparat una riuada el va destruir i mai més fou reconstruït.  Això va succeir l’any 1909 i encara que no sé la data exacta, parlant amb una persona major de Vallibona, a tots Sants d’aquell any hi hagué una forta riuada que també allí s’emporta un molí dels set que hi han al seu terme.

Del molí a l’actualitat sols queda una paret, el cup i un arc de pedra encastat a la paret que podria ser de la volta d’on estava el rodet, normalment de fusta i era l’aparell que rebia la força de l’aigua i la transmetia mitjançant l’arbre el moviment a les moles (podem apreciar aquestes parts i les altres dels molins al dibuix explicatiu que segueix).

El cup es quadrat, molt diferent als que trobem als molins de Canet i Rossell i a més de la forma també els materials de la seva construcció. Té una altura significativa comparada amb els tres molins anteriors i amb els que comparteix les canals i sèquies que començaven a la peixera situada baix del pont de la carretera entre Traiguera i Sant Rafael. D’aquestes sèquies que omplien la gran bassa d’aquest molí i que té al seu inici un petit pont en el que es poden apreciar les marques de les comportes, parlarem en la pròxima col·laboració.

 Com  vam significar a l’anterior col·laboració comentarem una planta de les que conviuen al llit del riu i els seus voltants.

Aquesta vegada podem parlar del romer (rosmarinus officinalis). Molt comú a tot el nostre territori, el romer es una de les plantes mes conegudes i apreciades, ja siga nomes per la seva utilitat mes senzilla, com encenall als focs de les nostres llars actuals o en les dels nostres avantpassats fins les propietats curatives que se  l’hi adjudiquen.  Tant es la fama del romer que pot ser sigui la planta que te mes dites (refranys), com exemples aquests: “si vas a la muntanya i no prens romer, no tens amor verdader, i si el prens florit, el tens dividit”, “ruïna es la llaga que el romer no sana” o “de les qualitats del romer, en podem escriure un llibre sencer”…

Es tracta d’una planta de soca grossa i trencadissa, amb fulles fines mes verdes al envers i mes esblanqueïdes a l’inrevés, normalment amb les flors menudes i emblavides i d’un olor característic i agradable.

A la cuina l’utilitzem com condiment en infinitat de plats, segons el gust particular de cadascun. Com ja hem dit les propietats curatives son moltíssimes i entre elles: asma, cabell, estomac, bronquis, diürètic, ferides, cansanci, reumatisme, etc. Com que es faria immensament llarg fer les preparacions per cada cosa, a títol d’exemple en posem sols una, per als dolors musculars i articulars.  En un litre d’alcohol de 95º es posen 10g de fulles de romer i després es fan fregues i massatges a les zones dolorides.

Deixem aquí al romer i a la propera col·laboració a la revista Vinaròs News, fins llavors salut i sort.