Vinaròs News

Històries d'avui en dia

El Cervol VI El Cervol VI
MAURI ESTELLER Comencem aquest nou capítol del nostre recorregut, encara pel terme de Vinaròs, si bé entrarem  ja al terme de Sant Jordi, pràcticament... El Cervol VI

MAURI ESTELLER

Comencem aquest nou capítol del nostre recorregut, encara pel terme de Vinaròs, si bé entrarem  ja al terme de Sant Jordi, pràcticament al Moli de Fole. Com els trams vists fins aquí, excepció feta dels anomenats estrets, aquest no presenta tampoc accidents geogràfics significatius, no hi ha singles d’altura, tampoc barrancades pronunciades, etc., però si ho mirem amb un poc més de deteniment si que podem veure punts i detalls mereixedors de comentar. 

En algun dels petits singles que hi trobem, podem distingir diferents tipus de sedimentacions i amb  diferents nivells, és curiós veure com hi ha pedres rodades d’un tamany superior a més altura que altres més menudes i entre mig un gruix de terra que pot variar de color en una distancia no excessivament gran. Entenc dins de la meva ignorància al respecte  que tot això serà el resultat dels diferents períodes climàtics que ham fet variar el caudal del riu.

En l’anterior capital anomenàvem el bosc verd dels tarongers que abraçen el riu, aquest bosc arriba ben amunt, ja entrat el terme de Sant Jordi encara que ja comença a canviar i es poden veure ja camps mes grans d’oliveres.

A les voreres dels riu, trobem argelagues, romers (rosmarinus officinalis), xipres, pinars matises, carrasques, margalloners i romingueres (rubus fruticosus), així com també aritjols (smilax aspera). Amb les primeres els que ja tenim certa edat hem il·luminat alguna que altra cova, tant al mateix riu com al voltant dels nostres pobles. De les romingueres a ben segur que hem menjat mores i recordo que l’aritjol es donava per menjar als conills casolans per raons curatives. A títol personal i com anècdota, sempre he pensat que la coca-cola té el seus orígens amb arrels bollides d’aritjol, que són completament blanques i la tisana obtinguda té el mateix color que la beguda refrescant. A més també exprimint la memòria alguns podem recordar que a les pel·lícules del “lejano oeste americano” els xarlatans que viatjàvem amb les carretes veníem botelletes de “zarzaparrilla”, el “elixir de la vida” i l’aritjol, en castellà, es zarzaparrilla ¿?

Anecdotes a part, la cultura popular sempre a atorgat propietats curatives a l’aritjol, ho confirmen  llibres dedicats a la curació amb herbes segons els cuals amb infusións de les arrels, fent per exemple uns 30g per litre d’aigua, endolçant a gust amb mel o sucre i deixant reposar uns  minuts es tracten grips, constipats, artritis, reumatisme i com depurant de la sang, remeis ja coneguts en l’època de Dioscórides a Europa i pels indígenes a l’Amèrica en època del descobriment. Es tracta d’una planta trepadora, perenne, més dura de trencar que la rominguera amb la que comparteix la característica de les espines. Les fulles són variades en tamany i forma encara que la majoria són acoraçonades. El fruits es disposen en forma de raïms, tenen un color que varia de roig a negre en funció de la seva maduresa.

Al llit del riu trobem algun xop, baladres i també sarja, encara que també he vist algun arboç (arbutus unedo), amb el seu fruit de lluïts colors.

Ho deixem aquí, a la propera col·laboració podrem comentar alguna que altra propietat de les plantes anomenades aquí i a mes arribarem al Moli de Fole.

 Fins aviat. Ah!!, si voleu veure més fotografies, al Facebook busqueu “riu Cervol”.

Comparteix
Avatar

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies