Vinaròs News

Històries d'avui en dia

El Cervol, III El Cervol, III
MAURI ESTELLER  Una vegada fetes les dos petites introduccions explicatives als capítols anteriors, crec  arribat el moment de començar els trams pròpiament dits del... El Cervol, III

MAURI ESTELLER 

Una vegada fetes les dos petites introduccions explicatives als capítols anteriors, crec  arribat el moment de començar els trams pròpiament dits del Servol. Això no vol dir que si mentrestant hi ha qualsevol, noticia o  esdeveniment significatiu al meu humil enteniment ho transcriga en ares de fer el més actual possible la col·laboració i també per no allargar en excès la mateixa.

Dit tot això, i començant pel final, per la desembocadura a nivell 0 i situada al nort de la població de Vinaròs, trobem un llit del riu que ha canviat molt des de els inicis del 2000. Amb un pressupost que rondava els 6 milions d’euros es van canalitzar els últims 800m del riu, el tram des de la carretera 340 fins la mar. És va derruir el pont de la carretera de la costa que tenia varis ulls i menys altura construint l’actual d’un sòl ull i 72m de llargada, també un nou pont a l’altura del c/ L. Querol de 57m que indubtablement faciliten el trasvals actual de gent i vehicles entre les dos vertens del riu, la ciutat a la dreta i la residencial i turística a l’esquerra. Es van arranjar les vores del riu i avui son zones verdes que inviten a fer passejades. El llit es va adequar amb la pendent convenient i amb grans pedres collades amb formigó al fons. I tot això perquè? Per un costat per estètica, encara recordo  als anys setanta, estudiant a l` institut de Vinarós que passava molt de temps a casa d’un company al c/ O. Lasala, que anàvem amb la seva bicicleta a fer “bicicrós” front al antic camp de futbol i sense cap dubte no estava com ara.

Per l’altre costat, la seguretat, ja que si bé les riuades són molt de tard en tard, hi ha constància històrica de desbordaments, de vegades sols hi consideraven d’anys econòmics altres hi haguérem morts com la de 1801, en que van morir  tres o quatre persones, segons l’historiador J. Borras Jaque. Entre les que consten històricament, tenim als anys 1777, la dita de 1801, 1866, 1884, 1909 pot ser una de les més importants ja que també va derruir el molí Fole de Sant Jordi i un altre a Vallibona, i darrerament al 1921 i 1945.

En aquest tram canalitzat I contràriament al que podríem pensar en un principi han tornat a crèixer els baladres i alguna que altra margallonera. Per acabar avui incloem una fotografía (nº 1) a la que s’aprecia la llengua d’aigua del mar que arriba fins el pont de la carretera de la Costa (foto nº 2), el pont nou de l’Av. Leopoldo Querol amb la “V”, que vol  simbolitzar el nom de  la ciutat (foto nº 3) i la última (foto 4) feta sobre el pont suposadament romà i des de el que a més dels dos anteriorment anomenats el veu també el que suporta el trànsit de l’antiga  carretera nacional 340.

Aquí acabem avui.

Comparteix

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies