Vinaròs News

Històries d'avui en dia

El Cervol II: El nostre “riu” de cap a cap  El Cervol II: El nostre “riu” de cap a cap 
MAURI ESTELLER  Pot ser abans de continuar, caldria explicar un poc més com anat o millor encara, com va tot això del Cervol. Va... El Cervol II: El nostre “riu” de cap a cap 

MAURI ESTELLER 

Pot ser abans de continuar, caldria explicar un poc més com anat o millor encara, com va tot això del Cervol.

Va ésser per casualitat. Vaig vore una noticia al diari Mediterráneo, havien trobat una canalització romana a Vila-Real, portava l’aigua del riu Millars fins Sagunt i la fotografia que acompanyava  la noticia em va recordar imatges vistes al riu Servol. Si aquella canalització era romana, perquè no ho podrien ser les del Cervol? En pensar aixó, vaig contactar amb Josep Benedito de la UJI, qui després de visitar les troballes de Canet lo Roig, em va dirigir a Arturo Oliver de la Diputació de Castelló que també va venir a veureu. Arturo em va fer arribar una fitxa de la Generalitat i em va dir que intentarà fer activitats al voltant de les troballes a nivell de tot el riu, una vegada classificades  serien els propis ajuntaments implicats si consideraven convenient declarar-les Béns d’Interés Local (BIL).

I en aquestes  activitats estem. A més de les activitats descrites al anterior Fulls, enguany hem posat una petita mostra fotogràfica dels molins de Sant Jordi i Traiguera i estem preparant també un altra caminada amb el grup Terres de Cruïlla. Hem parlat amb Ivan Sánchez, alcalde de S. Jordi i contactat amb l’ajuntament de Traiguera. 

Dit tot això  ja podem parlar d’allò que trobem al Servol. En aquesta ocasió ho farem de la canalització que conduïa l’aigua des de la “peixera” fins al molí de Fole. Lògicament neix aquesta conducció a nivell de llit del riu i per el  marge esquerra, guanyant altura pel propi desnivell del riu. Arriba al molí de la Blanqueta que te una bassa no massa gran, contrastant amb en alguns punts del reguer que es prou fons i te parts relativament amples. El cup es troba cobert amb una placa de formigó, pensem que per seguretat. Una vegada la força de l’aigua havia fet la seva funció continuava inicialment encara per l’esquerra cap el molí ‘Estrella” creuant el riu ja que aquest molí es troba al marge de la  dreta com el següent, el molí del Pas; ja al terme de Sant Jordi.

 Al molí l’Estrella el cup sembla poc profund, encara que a l’interior de la casa hi ha unes excavacions que convindria  conèixer. A l’exterior trobem un forn de pedra i l’últim tram de canal cobert per facilitar l’accés al propi molí. Abans d’arribar al molí també podem vore una sénia un “poc diferent” al ús que coneixem. No es un pou pròpiament dit , on neix l’aigua, sinó que aprofitava la corrent  de la sèquia que arribava al molí, pel que te una entrada i una sortida, si bé no es l’única  d’aquest tipus  que hi ha  en les canalitzacions.

En haver fet el seu treball, l’aigua del molí l’Estrella seguia el seu camí fins el molí del Pas, situat també al  marge dret del riu. L’inici d’aquesta canal es troba excavada a la timba i hi ha molts de punts que pel temps han quedat destruïts. Aquest molí pot ser el mes conegut de la gent de Sant Jordi per la seva situació al mateix costat del camí, està molt deteriorat i abandonat fins al punt que només podem veure tres parets i un poc del fons. Al efecte hem proposat a l’alcalde la seva neteja i adequació per si sigués factible fer una sendera que uneix-qui els molins. Als voltants podem vore també restes d’un pont (suposadament roma?) i del pas elevat per sobre del “clot de la burra”.

Aquí novament l’aigua tornava a creuar el riu i iniciava el seu recorregut cap el penúltim molí; el de Fole, que mai va funcionar, ja que abans de començar la seva activitat l’any 1909 una riada el va destruir. Fins ell, situat a l’esquerra del marge l’aigua recorria el que persones del poble coneixen com les “mines” que son canals excavades a les timbes (foto 1) combinades en trams al aire lliure (foto 2), part d’aquestes últimes són també bastant fondes i molt ben traçades. En arribar a la bassa que sembla era bastant gran, l’aigua queia per un cup molt profund (foto 3) i d’un tipus de construcció que s’aprecia molt més modern que els existents als molins situats mes a l’interior del riu.

… i seguirem.

(Fotos fetes entre els molins del Pas i el de Fole, alt erme de Sant Jordi)

Comparteix

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies