Deconstrucció social: VOX populi o de la consciència

RAMON PUIG

Mala o bona, espessa o clara, de consciència tothom en té, però no és el mateix tenir consciència que ser conscients de la transcendència del que diem i la conseqüència dels nostres actes. La veu del poble s’ha expressat a Andalusia amb un missatge que avisa els qui naveguen per mars tenebroses i estancades. El vaixell de “l’esquerra” s’ha deixat embadalir pels cants de sirena i va directe als esculls preparats per la dreta, a través de l’Ibex 35.

Això no hauria de sorprendre ningú ja que fa anys que el fantasma d’Atila recorre Europa i, finalment, els Huns i els altres han arribat al Reino de España. Doncs, benvinguts siguen els portadors de l’Apocalipsi perquè del seu caos emergirà una nova Ítaca per als pobles que han mantingut la dignitat i la identitat pròpies.

Ara tot són titulars de traca i mocadors. La falsa esquerra carregant contra els mitjans de comunicació per haver donat veu a VOX, i la falsa dreta, emulant el crit de Tarzan, es dona cops de prepotència al pit. Al mig, els “voxeros” adverteixen que Andalusia només ha estat la nuvolada, el xàfec vindrà desprès per reconquerir la Pell de Brau. La de Vox no és la primera presentació estel·lar d’un partit en la societat electoral, abans hi va haver el fiasco de l’Unión, Progreso y Democracia de Rosa Díez, i desprès el frustrat “boom” de Podemos. Ara toca Vox, finançat pels mateixos grans mitjans de masses i el capitalisme financer, en representació del interessos estatals.

Per què tantes operacions partidistes finançades pels poders fàctics? Perquè el buit deixat per la desintegració de l’esquerra l’ha de cobrir el búnquer econòmic que controla l’Estat per evitar que ho faça la societat civil, la qual cosa posaria en perill l’estatu quo de la dictadura parlamentària. És un mecanisme de protecció del sistema en el sentit de substituir un bipartidisme obsolet i desprestigiat, per aconseguir un parlament multipartidista, poc operatiu, fàcil de controlar i, per sobre de tot, disgregador de la societat electoral.

A la vista dels resultats de Vox i la projecció estatal i autonòmica que se li pressuposa, tot l’espai polític que es considera d’esquerres clama al cel contra el fantasma del feixisme, però aquestes operacions defensives el que posen en evidència és la confusió, inseguretat i feblesa de l’elit dirigent que, en cas d’haver-hi un sector de població amb consciència i responsabilitat, seria el moment adequat per iniciar un procés de canvi social i polític a mig i llarg termini.

L’operació europea d’amenaçar amb el fantasma de l’extrema dreta no deixa de ser una fantasmada. PP, C’s i Vox són criatures de la mateixa mare i no és un fet puntual perquè ja s’ha repetit en la història. El 1934, Ignasi Villalonga (que actualment dona nom a l’entitat pro-corredor mediterrani) afirmava que la crisi entre els republicans impedia a l’esquerra ocupar-se dels problemes reals i feia inevitable l’accés de la dreta al poder “si la cortedad de vista de las izquierdas y socialistas hicieron fracasar el esfuerzo gubernamental de las derechas templadas que acatan la República y aceptan el Parlamento, lo único que conseguirían seria desplazar a estas Derechas, porque el país, harto de tanta anarquía se entregaria en manos del fascismo, que hoy no es nada y entonces seria arrollador. Cuando se nos llama fascistas a los hombres de la CEDA, o se es un inconsciente o un malvado, porque los únicos que en serio podemos impedir que venga el fascismo en España somos nosotros”.

L’arribada de Vox demostra que la història es repeteix: amenaçar amb el feixisme per forçar un cop de timó a la dreta de l’arc parlamentari. Andalusia ha estat el laboratori, però la prova definitiva no s’ha pensat per a l’Estat espanyol sinó per a Catalunya. Tanmateix, la teoria no sempre es tradueix en resultats pràctics i la veu de la consciència catalana pot capgirar les intencions de l’operació Vox Populi.