Vinaròs News

Històries d'avui en dia

RAMON PUIG Que es fa el camí caminant no te res de poètic si preguntem a senegalesos, somalis o nigerians que fan milers de...

RAMON PUIG

Que es fa el camí caminant no te res de poètic si preguntem a senegalesos, somalis o nigerians que fan milers de quilòmetres per arribar al mediterrani, deixant al darrere milers de companys desapareguts en l’anonimat.Pel que fa a la immigració és fàcil deixar-se manipular pels mitjans de comunicació, plorar, manifestar-se i oblidar-se’n quan ells ho decideixen. Més difícil és posar-se a la pell dels qui fa anys que caminen cap al continent europeu des de llocs tan llunyans i compartir el seu viacrucis, i encara ho és més entendre perquè han triat el camí de l’infern. Uns ho fan en acabar l’adolescència i entrar en l’edat que el món se’ls fa menut, d’altres perquè la nostra societat els ha usurpat els recursos i no poden subsistir, perquè hem enviat soldats i han de fugir de les nostres bombes o perquè abans d’espoliar-los els recursos hem alimentat grups terroristes per desestabilitzar el territori.

Si reflexionem a fons sobre la qüestió podem arribar a la conclusió que els antiracistes i pro-immigració de casa nostra són el racistes més letals ja que promouen entre nosaltres la confusió i amaguen la responsabilitat dels governants en guerres de destrucció massiva. Sabem que la causa dels sense pàtria és la guerra, però ens és més còmode compadir-nos-en que reconèixer-nos col·laboradors de fomentar-les. Perquè? Perquè volem mantenir un mínim nivell de consum i necessitem espoliar-los les matèries primeres, absorbir-los riquesa instal·lant empreses a casa seua i arravatar-los població jove i productiva per ser explotada a les nostres multinacionals.

Igual de còmode és pensar que la posició més objectiva i antiimperialista és posar-se en contra de la immigració i exigir que les classes subalternes dels països colonitzats econòmicament es queden a casa seua i canvien la realitat del país. Igual de còmode és dir una cosa tan objectiva com “si el jovent d’aquests països els abandonen per l’instint capitalista de guanyar diners i consumir, qui canviarà el seu país?

Romania, Marroc i Xina són els principals proveïdors de mà d’obra semiesclavaal món occidental. Romania ha perdut 4 milions de joves en 25 anys i ha entrat en procés d’envelliment. Al Marroc, la taxa de naixements ha passat del 8,4 % el 1960 al 2,1 el 2014 i el mateix govern reconeix haver entrat en una etapa de “no renovació generacional” amb pobles de vells, zones sense mà d’obra i territoris gairebé sense criatures. El percentatge de naixement a la Xina és del’1,6 fills, l’envelliment, una realitat amb 300 milions de jubilats sense prestació o la mínima, i de la mateixa manera que el 1976 van imposar només un fill per matrimoni, ara es veuen obligats a imposar-ne dos per parella. S’està esgotant l’exèrcit planetari de mà d’obra barata que ha oxigenat el decadent i insaciable capitalisme i tenim l’evidència del retorn a casa de bona part de colombians, peruans i equatorians que inundaren els nostres pobles quan les vaques eren grasses.

Així doncs, en pocs anys ja no caldrà tancar fronteres si no és per evitar que els nostres, els més qualificats, marxen d’un continent envellit i degradat. La generació actual de jubilats manifesta que no voldria ser una càrrega per als fills, conscients que quan no podran ocupar-se dels nets i seran un obstacle perquè si volen mantenir el ritme de vida, necessitaran tot el temps possible per treballar. Però es esgarrifós pensar en l’esperança de vida dels qui ara tenen entre 40 i 50 anys i no han pogut o volgut tenir fills. Ara no els preocupa, peròa ells, qui els cuidarà?

El problema s’ha desbordat i no té aturador, aleshores la demagògia i la hipocresia s’ha convertit en la raó de polítics i progres d’esquerra que s’omplen la boca a favor d’acollir els qui arriben a les nostres costes i abandonen a la seua dissort els que ja són aquí, marginats socialment i explotats laboralment.

Tots els camins condueixen a la Roma dels esclaus,del pa i circ, aleshores, “Inmigrante no hay camino, quédate donde estas”.

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies