Vinaròs News

Històries d'avui en dia

RAMON PUIG La defensa de la veritat ha estat el pal de paller de la dignitat dels pobles quan eren pobles i les famílies...

RAMON PUIG

La defensa de la veritat ha estat el pal de paller de la dignitat dels pobles quan eren pobles i les famílies eren famílies. La hipocresia és el pal de paller dels polítics professionals i el santa sanctorum de la política, però també de la professionalització del periodisme, la politología i de tothom que vol medrar en la vida.

A la convocatòria de la cimera de Brussel·les no hi ha  han anat tots, la qual cosa mostra el cinisme dels absents. Mentre seien asseguts debatent el problema dels refugiats en una sala condicionada amb la més alta tecnologia, gairebé un centenar d’africans, amuntegats en llòbregues embarcacions, morien ofegats en aigües mediterrànies.

L’endemà, quan els líders estatistes somreien davant les càmeres, satisfets amb el resultat de la cimera, el fons del mar continuava acollint més i més “desarrapats” que pretenien arribar a les costes de “El Dorado”. Mentre feien els preparatius de la cimera, l’Aquarius restava immobilitzat amb 630 persones a bord, fins que el flamant nou president del Reino d’España feia el gest “d’acollir-los” a València a canvi d’una major pressió de la Merkel sobre la judicatura alemanya per extradir Puigdemont.

Tots els estatistes van sortir “satisfets” de la cimera mentre els periodistes asseguren que no han arribat a cap acord. La hipocresia dels polítics somriu satisfeta i el cinisme dels periodistes amaga els acords: crear gulags de refugiats fora d’Europa, invisibles als mitjans occidentals, i camps de refugiats al vell continent per “repartir-se” els que hi ha dins. Però sobre les causes del problema, silenci.

La resposta és una pregunta: per què hi ha la colossal crisi de naixements a occident? El Reyno de España és on menys n’hi ha del món: 1,3 per dona. Per sota del Japó, el més envellit del planeta. La solució més barata no és premiar les parelles per tenir fills, sinó portar esclaus de fora, ja criadets. Aleshores s’entén perquè l’Ibex 35, el Banc d’Espanya, el govern de la Unió Europea i les organitzacions patronals son defensores enfervorides del tràfic d’emigrants com si es tractés d’una matèria primera qualsevol.

Algú sap que el valor econòmic de criar un esser humà del bressol a la fàbrica està taxat en 150.000 euros? Sentim desassossec cada vegada que els mitjans ens regiren els budells amb imatges d’immigrants, però no ens hauríem de preguntar si en nom de l’humanitarisme i l’antiracisme no col·laborem amb els nous negrers del progressisme? Es crien i s’eduquen al seu país d’origen. Aquí, n’espoliem els recursos primer i desprès hi provoquem guerres internes per convertir la vida en un infern. Aleshores, com les rates en un naufragi, abandonen el territori i per un procés de selecció natural, els qui aconsegueixen arribar a les nostres costes, son els més forts i decidits.

Ens donem cops al pit pels pobres emigrants però mirem a una altra banda quan els nostres governs provoquen misèria, malalties i desesperació en uns països, i guerra, mort, dolor i sofriment de les guerres en altres. No és hipocresia voler acollir emigrants i alhora votar governs implicats en guerres que causen centenars de milers de morts i milions de fugitius?

Qui estiga lliure de pecat que llance la primera pedra! Som baules de la cadena d’hipocresia i cinisme dels polítics i els estats i, a més a més, no volem pensar amb els nostres vots i els nostres diners, es finança la tragicomèdia de les cimeres i la conversió del mediterrani en un cementeri.

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies