Deconstrucció social: Catalunya oberta en canal?

RAMON PUIG

Així com les generacions joves veuen la realitat a través del mòbil, la resta ho fa des dels mitjans de comunicació. Tot i això, no tots entenen de la mateixa manera el que surt per la pantalla, escolta a la ràdio o llegeix a la premsa, cadascú ho fa a través de la seua ideologia. Tanmateix, hi ha interpretacions que treuen de polleguera. Podem entendre que fora de Catalunya, oportunistes de la política i mercenaris del periodisme manipulen determinades capes socials per fer-los creure que els catalans es maten entre ells. Però no se m’acut cap qualificatiu per a periodistes, intel·lectuals i polítics espanyolistes de l’altra banda del Sènia que mobilitzen la cleca incívica anticatalanista per propagar que Catalunya és territori comanxe i els colons espanyols no hi poden viure.

La derrota catalana de 1714 no va suposar la victòria de l’imperi borbònic, només aconseguí la unitat territorial administrativa i espoliar els recursos de per vida, però la raó de ser catalana, consolidada durant segles, va continuar gairebé intacta malgrat 300 anys d’ofensiva desintegradora. Un exemple: “El presidente de la Generalidad, con el olvido de todos los deberes que le impone su cargo, su honor y su responsabilidad, se ha permitido declarar el Estado catalán. La posición antipatriótica de Cataluña, que se ha lanzado a la locura separatista, hará que el Gobierno sepa imponer la ley, el acatamiento y lealtad a la Constitución. En Madrid, como en todas partes, una exaltación ciudadana nos acompaña. Con ella y bajo el imperio de la ley vamos a seguir la gloriosa Historia de España”.

No, l’al·locució no és del president Rajoy ni va dirigida al president Puigdemont, la va dedicar el president Lerroux a Companys arran dels fets d’octubre del 1934. Podríem posar més exemples, però el contingut seria el mateix. És com si la corona borbònica tingués un document intemporal al qual només li cal canviar la data i els noms.

Allò que en diuen Espanya continua tan intemporal com el document, però la situació de Catalunya no té res a veure amb la del 1934. El govern empresonat d’aleshores va fer us de les armes en una insurrecció desgavellada que venia gran al forçat president Companys. El d’ara presidia una autonomia nominal, sense competències substancials i les armes que se li suposen sota control (Mossos d’Esquadra) apuntaven més aviat contra ell.

Tot i això, la societat civil és tan combativa contra l’anticatalanisme com la d’aleshores, però l’arma que sustenta no és de foc sinó de pau. Sembla una qüestió semàntica, però no. L’aixecament armat sempre el protagonitza una minoria ideologitzada en nom del poble i guanya o perd segons l’estratègia i la correlació de forces. L’arma de la pau sorgeix del sentit comú d’un poble disposat a no perdre la dignitat, és transversal, cohesiona, fraternitza, enforteix, genera creativitat, audàcia i, sobretot, capacita subjectes individuals per actuar col·lectivament.

No només es tracta d’un matis rellevant entre la Catalunya del 1934 i la del 2018, la resistència pacífica és una nova manera de lluitar que no te res a veure amb el pacifisme anticolonial de l’Índia. Aquí no hi ha cap Gandhi ni profeta ni il·lustrat, aquesta força multitudinària no actua amb consignes imposades ni amb manuals estratègics, simplement actua, espontàniament, contra cada humiliació que arriba a l’ànima col·lectiva, una i altra vegada, deixant de banda la decepció, cada vegada més gran, respecte uns polítics que consideren seus però continuen apegats a la catalunyeta partidista sense adonar-se que tenen a la punta dels dits la possibilitat de compartir el pastís de l’Estat català.

Els unionistes piquen pedra esperant fer saltar guspires, però els catalans posen l’altra galta amb la ferma convicció que la indiferència voluntària és el gran acte de valentia que els conduirà a la victòria. Els piconadors de la societat catalana no s’adonen que Espanya no està preparada per suportar terratrèmols i en compte de partir Catalunya estan obrint les primeres grans esquerdes a la Sagrada Unidad de España.