Vinaròs News

Històries d'avui en dia

MOSSÉN PACO VIVES -Iaio, a les vacances de Nadal també anirem a plegar olives? –digué l’Oriol-. -Fillet, no val la pena anar-hi –respongué el...

MOSSÉN PACO VIVES

-Iaio, a les vacances de Nadal també anirem a plegar olives? –digué l’Oriol-.

-Fillet, no val la pena anar-hi –respongué el iaio Jeroni-.

 –Per què? -Perquè quasi no hi han olives.

 -Anem-hi igual, que ens ho vam pasar molt bé. Se’n recordé que l’any passat, el dia del Innocents, li vam gastar una broma a la iaia?

-I tant que me’n recordo! Havieu trobat una rama que semblava una serp i com que ella no s’hi veu molt, es pensaba que era de veritat. L’esglai que li vau donar! Menys mal que després li vau compensar fent un pessebre amb elements de la natura: pedres, troncs, herbes … Va ser molt bonic! A tots dos ens va agradar molt!

-Iaio, per què hi ha poques olives aquest any?

-Perquè ha plogut molt poc. Tot i que l’olivera és molt ressistent tan a la calor com al fret i és molt agraïda -a poc que plogue ja en té prou- aquests any, xiquet, no ha estat així, ja fa anys que plou molt poc.

-És que jo volia anar a la plana perquè he de fer un treball sobre la “pedra seca”. Eh, que a la plana hi han molts marges de pedra seca?

-Ja ho crec! Si és així, si has de fer un treball, igual hi podem anar. Mira, anirem a la plana que tenim al Mas de Barberans que n’hi ha molts de marges de pedra seca, fins i tot t’ensenyaré una barraca de pedra seca.

-Una barraca?

-Sí, barraca o coveta, com vulguis dir-li, que fem servir per retirar-nos, quan plou, o per amagar els arreus. La seua construcció, ja ho veuràs, és molt original. Comença la construcció amb pedres grosses que van pujant fins arribar a una altura en que es fan servir pedres planes, si pot ser grans, millor. A partir d’aquest moment es va tancant el cercle fins a tapar el sostre del tot, formant una cúpula.

-Per què es diu pedra seca? No són totes les pedres seques?

-Sí, fillet, menys quan plou i es mullen. És diu pedra seca perquè en aquestes construccions sols s’utilitza la pedra, cap altre material, per això se n’ha de saber molt per fer aquests marges. La pedra que s’utilitza normalment és de la mateixa finca, si no hi ha prou, se’n porta de fora.

-Vosté en sap fer de marges?

-Quan era jove, si. Ara ja quasi no me’n recordo. Escolta, si et sembla aprofitarem el dia per anar a veure el “Museu de les oliveres mil·lenàries”, on també hi ha marges de pedra seca.

-Hi ha un Museu d’oliveres mil·lenàries? On hi és?

-Sí, un autèntic museu a l’aire lliure, en plena natura. La Mancomunitat de la Taula del riu Sènia ha fet un inventari, i sols en la comarca del Montsià i el nord del Baix Maestrat s’estén un mar d’oliveres que constitueix un paisatge agrari únic al món, amb una superfície semblant a la del delta de l’Ebre. És la concentració més gran d’oliveres mil·lenàries del planeta, gairebé 5.000.

-Però, on és el museu?

-Els camps d’oliveres mil·lenàries d’Ulldecona configuren el conjunt més nombrós d’aquests tipus d’arbres de Catalunya. En aquesta zona s’han catalogat gairebé dos milers d’exemplars que tenen entre mil i dos mil anys. La partida de l’Airon, al peu de la serra de Godall, és un dels punts més recomanats per poder-les visitar. Aquí està el museu. Se’n concentren al voltant d’unes 200, entre les quals la Farga de l’Airon, catalogada com a arbre monumental per la Generalitat de Catalunya es la més antiga de la península Ibèrica: fa 8 metres de perímetre i té 1700 anys; és a dir, que es va plantar l’any 314 de la nostra era, en temps de l’emperador Constanttí I. Aquest paisatge està configurat també per marges de pedra seca.

-Per què és diu mil·lenària?

-Una olivera és mil·lenària o monumental si té un tronc amb un perímetre superior a 5 metres, mesurat a 1,3 metres de terra.

-Va veure l’altre dia la pel·lícula “el Olivo” en la primera cadena de TVE?

-Sí, va ser molt bonica, em va agradar molt. Conta la història d’una olivera mil·lenària que es va arrancar i transportar a un jardí d’un altre lloc.

-Què valenta va ser la neta del iaio, amo de la finca, que es va posar malalt quan es van emportar l’olivera. Ella no va parar fins que la va trobar. Se la volia emportar, però no la van deixar, i va agafar un esqueix i el van plantar al mateix lloc on havia crescut l’olivera. És veritat que aquesta olivera és del nostre terreny?

-Sí, concretament de Canet. Pero, ara tenim un gran perill.

-Iaio, quin perill hi ha? El veig amoïnat.

-Sí, està la moda d’arrancar les oliveres mil·lenàries. I això és un atac al nostre patrimoni?

 -Per què les arranquen?

-Unes vegades, a causa de la substitució de l’olivera per cultius més productius, altres, per l’abandonamnet de les finques per falta de relleu generacional, i altres, perquè se les emporten per ornamentació de jardins. Així ho diuen Manel Mas i Guadalupe Espinosa en la plataforma “Salvem lo Montsià”.

-Iaio, hauríem de fer com la xica de la pel·licula, intentar que no se’n emportin les nostres oliveres. Jo em vull apuntar a la plataforma “Salvem lo Montsià” i tot el nostre territori ebrenc. Ho escriuré al treball que he de fer per a l’Institut.

-Quan m’agrada sentir-te parlar així! Va, anem a apuntar-nos a la visita guiada a la partida de l’Airon.

-Sí, sí, iaio, que serà molt bonic!

Comparteix

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies