Compromís reclama al Senat que el Govern compense als pobles del Maestrat bombardejats pels nazis

NOTA DE PREMSA

Els senadors de Compromís, Jordi Navarrete i Carles Mulet, han reclamat al Govern que compense als municipis del Maestrat que van ser bombardejats per la Legió alemanya Còndor durant la guerra civil, aprofitant la seua presència a la península on van acudir en auxili del franquisme.

Al maig de 1938, durant la Guerra Civil Espanyola, es van succeir una sèrie d’atacs aeris sobre diversos municipis de la comarca del Maestrat, a la província de Castelló. Els bombardejos es van dur a terme per Junkers 87 de la Legió Còndor alemanya, que combatien a favor dels revoltats contra el govern de la II República Espanyola i que tenien la seua base fixada a la Sénia (Tarragona). Aquests atacs van tenir com a conseqüència la mort d’almenys 37 civils i 4 militars, però mai es van conèixer les xifres exactes.

Des d’algunes fonts documentals, s’afirma que els bombardejos sobre la comarca del Maestrat van ser atacs contra objectius civils realitzats per provar noves tècniques i tecnologies de l’Alemanya nazi, que servirien per a la II Guerra Mundial (1939-1945) que s’iniciaria només un any després. Sobre els bombardejos de la Legió Còndor a la comarca del Maestrat no s’havia conegut res fins que, recentment, han sortit a la llum documents rellevants i investigacions en base a l’informe de l’arxiu militar de Freiburg (Alemanya), RL35 / 34 «Bombenwirkungsbilder von 500 kg bomben. Der Doerfer: Albocàsser, Ares del Maestrat, Benassal, Vilar de Canes, geworfen von der Ju87 »(Fugger 1938) que es tradueix com:«Imatges dels efectes de les bombes de 500 kg. Als pobles: Albocàsser, Ares del Maestrat, Benassal, Vilar de Canes, llançades des dels Ju87», que inclou 66 fotografies aèries mostrant el sòl com un tauler de joc de taula i fletxes en tinta vermella apuntant als objectius assolits.

Els senadors advoquen per posar els mitjans necessaris a disposició per a investigar i aclarir els bombardejos perpetrats al maig de 1938 sobre la comarca del Maestrat per la Legió Còndor, esbrinar els autors, així com el responsable o els responsables d’autoritzar els atacs sobre la població de aquests nuclis del Maestrat. D’altra banda la moció reclama recordar i brindar homenatges a les víctimes identificades, demanar perdó a les víctimes i esmenar, en la mesura del possible, els danys causats als seus familiars i compensar els “municipis-objectiu”, pels grans desperfectes causats i dels que, en part, encara no s’han recuperat.

“Aquests pobles van ser utilitzats com a conillets d’índies per provar els efectes devastadors de les armes, sense ser objectius militars, de manera que aquells tristos fets siguen hui investigats i les seues víctimes compensades“, ha assenyalat el portaveu de la coalició al Senat, Carles Mulet. Compromís confia que el nou Govern siga més sensible cap a episodis com el que van viure aquests pobles d’interior de Castelló i que s’avance en la memòria democràtica, dignificació de les víctimes, fons per exhumacions, la reparació jurídica de les víctimes o eliminació de la nomenclatura feixista de nombrosos carrers “quelcom que Compromís ha accelerat des del Senat, tot i la vergonyosa actitud d’alguns ajuntaments de PP i PSOE, pocs per fortuna“, ha agregat. Compromís advoca per destinar fons per tancar episodis oberts de la Dictadura, promoure actes de reconciliació i justícia.

Els bombardejos de la legió Còndor al Maestrat

La Legió Còndor estava dirigida pel tinent coronel Wolfram von Richthofen. Els bombardejos a Albocàsser, Ares del Maestrat, Benassal i Vilar de Canes, tenien com a objectiu provar les característiques dels nous bombarders alemanys Junkers 87 Stuka. Aquestes localitats, es trobaven properes a la línia del front, coincidint amb el desenvolupament de l’Ofensiva del Llevant per part de l’exèrcit nacional.

Els bombardejos van tindre el seu inici el 18 de maig de 1938, caient tres bombes a Albocàsser i nou més l’endemà. El dia 24 Ares del Maestrat va ser bombardejat també, juntament amb Benassal el dia 25 i Vilar de Canes el dia 26. El 28 de maig van caure sis bombes més a Benassal i el 29 tres més a Ares juntament amb altres tres el 31 a Vilar de Canes. En total 10 dies de bombardejos en un radi de només 10 quilòmetres.

Una estimació dels danys (180 cases destruïdes, a més l’Església i la Casa de la Vila de Benassal i la d’Albocàsser, així com l’Església de Vilar de Canes) ascendeix a 57 milions d’euros. A la compensació per danys materials, se li hauria de sumar la compensació a les famílies dels 11 morts a Benassal, dels 19 a Ares del Maestrat, dels 7 a Albocàsser i dels 3 de Vilar de Canes.