Vinaròs News

Històries d'avui en dia

ALÍCIA COSCOLLANO Si tinc que dir alguna cosa sobre la teua última acció, té que ser des de l’estómac. Tu ja ho saps. Com...

ALÍCIA COSCOLLANO

Si tinc que dir alguna cosa sobre la teua última acció, té que ser des de l’estómac. Tu ja ho saps. Com ho escrivia i escric sempre. Els últims dies, des de l’habitació el finestral s’obria a la mar amplia i blava que vas recorre com els extraterrestres, damunt d’un piano. El qualificatiu de geni te l’havies guanyat feia temps, però sovint el suportaves amb la paciència del músic. El fred quedava fora de l’habitació i del pis del carrer Carles Santos. Pocs viuen al carrer que porta ell seu nom. A les prestatgeries, Hemingway, El Padrino, grans de la literatura europea i imatges teues plenes de vitalitat que contrastaven amb el silenci. Ens vam donar la mà un moment, perquè jo venia gelada del carrer. Un últim contacte sumat als últims dies a l’hospital, just al quart acte. Al voltant, els amics: la família estimada. Els més propers.

Ara, en aquest moments, els mitjans ja estan informant sobradament de la teua acció final, rebo alguna trucada, volen informació d’aquesta acció contundent, amic meu. I no deixo de recordar totes les seqüencies que em venen a la memòria. I tindria que escriure alguna cosa, em dic, perquè tinc que informar de la teua última acció. Però em costa moltíssim informar de certes circumstàncies. I m’envolto de les llargues converses, de la boleta de gelat de Peña –llépols els dos-, abans de muntar a l’auditori que també porta el teu nom per tal de continuar el resum biogràfic, un pas més per poder endinsar-me en el teu món, i dels riures davant alguna anècdota, i del casc de tauró amb el que creuaves la frontera, i de la moto i la xupa de cuir, de Moscou i el cinema, i de la platònica que recosia xarxes al port, i de l’entrada per vore al Barça mastegada per tal que els fills de p… no pogueren anar a vore a
Cruyff, i de la boira del dia de les torxes muntat de matinada fosc a l’ermita, i de tanta i tanta vida.

I ara tinc que informar de la teua última acció, i tinc les galtes totalment banyades i penso que ja està bé, que aquest 2017 és un any per emmarcar, i que si no podríem tornar a Penya, a prendre un gelat, i riure i muntar i fer bramar el Bösendorfer com una bèstia ferida. I vull pensar que ja ho estàs fent, entre núvols i clarianes. I que el toques per sempre més, amb Greta al teu costat, mirant amb mig somriure tot l’enrenou que has muntat.

Si, ja se que ara tinc que buscar alguna cosa seriosa, en pla periodístic. Alguna  cosa que transcendeixi l’amistat i que em situï en el paper que em toca. I ja la tinc: Ha mort l’últim geni del segle XXI. Silenci. Quint i últim acte.

Santos no pudo despedirse con su concierto final en Vinaròs

Comparteix

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies